Crònica del Desplaçament a San Mamés 2013
A les 8 del mati
eixíem Jesus, José G., Ramón, Juanjo, Ono i Juan cap a Bilbao. Viatge molt
comodo en una furgona de 9 places carregá de beguda, pa, fiambre i picoteo i de
molta il·lusió. Pararem a esmorçar en el lloc aon mes fret feia en tota Espanya
i aon poguerem comprovar com se les gasta la benemérita, mentres dos dels
guardies civils estaben en el bar feren a un tercer “el novato” netejar el cotxe
enmig d’un aire de por i gelat com ell a soles.
A pesar de les
rigoroses paraetes a fumar aplegarem promte a Bilbao. Després de resoldre un
problema en la pensió (que curiosament estaba justet al costat de un enorme
cuartel de la guardia civil i que desde la finestra de la pensió es veía una
enorme bandera espanyola) anarem a dinar. Entrarem al primer bar que pillarem i
l’única taula que tenien era en un desllunat brut i ple de trastos. Ramón no
donaba credit a lo que mos estava pasant: esmorçar en Siberia, problemes en les
habitacions de la pensió, al costat de un cuartel en Bilbao, dinar en un desllunat
brut, etc. Afortunadament les coses anaven a cambiar.
Després de un
descanset a la pensió anarem a vore la ciutat. Lo primer que verem va ser el
famos “Guggenheim”, per fora clar, com
fa tot el mon. Pegarem un pasejet per el centre i ja es dirigirem a l’estadi.
Entrarem a vore el museu del ATH i per 5 minuts tinguerem la sort de poder fer
la visita guía per San Mamés. La visita estigue molt be i el guía un forofo del
ATH explicá en molt de detall lo que es eixe estadi i la filosofía del club tan
arrelada a eixa terra. Per a la gent futbolera com mosatros sigue un moment especial i mes sabent que La Catedral esta a
punt de desaparéixer. Com a curiositat el túnel de entrar al camp que son unes
escales en una pendent molt pronunciá i aon no poguerem evitar les típiques
bromes de si Banega seria capaç de pujar-les sense jastimarse etc.
La vesprá milloraba per moments, després de la
emotiva visita i com el hotel aon anaven els jugadors estava prop decidirem
anar a ferse uns pinxos i esperar als jugadors del VCF. A l’entrá del hotel
hiavien valles per que la gent no taponara la entrá. Alli estàvem mosatros fins
a que Ono de sobte li tirá morro al asunt i entrá a l’hotel com si fora un
client, la situació sigue molt comica ja que un a un i poc a poc anarem entrant
tots i allí se quedarem en un salo esperant als jugadors que no tardaren en
arribar. Aixína que es ferem un montó de fotos en ells i tame en Rovira a qui
li demanarem que ens mencionara en la radio ( i va complir en la seua paraula).
Menció especial als germans Jesus i José que anaven a sac agarrant a tots els
jugadors que passaven per el costat.
Ja anaba siguent l’hora de sopar i ens dirigirem al casc
vell. Després de fer-se uns pinxos i per contentar a Ramón que estaba
obsesionat en menjar-se un xulletó, entrarem a una Sidrería-Asador que estaba
molt be i aon a banda de pegar-se una fartá de escandol hiagueren diversos
moments divertits, escarciant la sidra, Parreta gavinet en ma demanant la carn,
Ono dient-li “machote” a la cambrera, Ramón demanant a la jefa fer-se una foto
de grup, en fi…. Ferem un poquet el cuadro pero s’ho passarem de p.m. Com ja
era tart es ferem una copa i ens vam anar ja a la pensió a descansar.
Al matí i després
de un pertinent desdijuni ens vam anar cap a l’estadi en la furgona i la aparcarem
en un parking propet del camp. Se equiparem de valencianistes i lo primer que
ferem es anar a la tenda del ATH que esta en el mateix estadi. Hi havia molta
gent buscant entraes ja que se acabaren totes en taquilles. Comprarem alguns
regalets i tornarem a la furgona a deixar els regals i de pas agarrar les entraes
que Juan com es normal en ell se les había deixat en la furgona.
Tornarem a l’estadi
i avans de entrar se ferem uns pinxos en els bars de vora camp. Hi havia ja
molt d’ambient pero en ningún momento tinguerem cap problema, la gent molt
agradable. Dins de el estadi pengarem la pancarta de la penya i se posarem junt
als cuatre amics de la SUD. Erem mes de 200 valencianistes en la grada que
estava en un corner a ras del camp. El lloc era inmillorable. Presenciarem un
gran partit en un San Mamés ple i en un ambient espectacular. Impresionant vore
com tota la gent esta al costat del seu equip desde el primer minut, no es que
animen molt en cuestio de cantics, com ja va comentar Carlos en la crónica de
l’any pasat, els cantics es llimiten practicament al Athletic,Athletic, pero
están al costat dels seus de una manera incondicional i fiquen molta presió
tant als àrbitres com als seus propis jugadors que ho donen tot al terreny de
joc. Un ambient molt ingles.
A pesar del resultat varem disfrutar molt d’este viatge, ara
toca tornar per vore el nou estadi, s’hapunteu?.
Frases per al record:
Cuant aplegarem a Bilbao de repent començarem a dir-ho tot
escomençant per Bilbo:
_Anem al Bilbohotel, agarrem el Bilbobus, anem a algún
Bilbobar etc….
En el Asador sopant la cambrera li feu una broma a Parreta i
tot serio i gavinet en ma:
_Traeme la carne!
La cambrera replegant els plats que pesaben un monto com a
bona vasca els carrega tots de una vegá i Ono volent ferli un piropo li amolla:
_Ahi “machote”
Apleguem al Hotel per la nit i en recepció hiabia un
sudamerica i amolla Ramón:
_Dili al Kun Agüero que mos done la clau.
Buscant un bar per fer-se la ultima i diu Ono:
_Anem a aquell bar que te una llum verda. Resposta:_ Es un
semáforo Ono!
Després de fer el tour per l’estadi i que el guía mos
insistira en que a la gent no li agrá que diguen al seu equip “el Bilbao” per a
ells es el Athletic, en el carrer parlant en un aficionat del Ath en xapela i
tot Ramón li diu:
_Mi segundo equipo es “el Bilbao”