Grup Teaming Help Elvira

23 dic. 2016

BON NADAL, FELIÇ ANY I AMUNT SEMPRE

   La Penya Valencianista Puçol vos desija Bon Nadal i Feliç Any nou a tots i totes.
Ha segut un any dur per al valencianisme pero esperem que el 17 siga no soles millor, sino que a mes siga un punt de partida que mos porte cap amunt. A pesar del desencant general podem dir que la penya continua funcionant prou be, pero per que no dir-ho, millorable. En giner del 1997 es fundà oficialment la penya i encara que mosatros no forem els fundaors, si que som els hereus d'eixa penya que en el 2017 complix 20 anys.
   Tenim proyectes ilusionants i bonics per davant que van per damunt de fichajes o resultats, aixina que vos anime a col.laborar i d'eixa manera fomentar el valencianisme i cuidar l'història d'este club que esta prop de complir 100 anys.
   Ya sabeu que el millor regal per a estos nadals es el llibre "Ultimes Vesprades A Mestalla" Segona Part.


Queda constancia en este video que estiguerem en Anoeta......... jajaja
video

18 dic. 2016

Ultimes Vesprades A Mestalla- ELVIRA RODA



 Desde el blog de la Penya Valencianista Puçol volem recomanar-vos un regal perfecte per a este feches. Es tracta del segon llibre "Ultimes Vesprades A Mestalla". Lo primer es per que es un llibre magnific compost d'una selecció dels millorS articuls publicats en el blog que es diu com el llibre, que refléxen a banda d'un nivell lliterari alt, molt de sentiment pel VCF i lo segon es per que al igual que el primer, tot el benefici va dedicat a ajudar a Elvira Roda (tame coneguda com chica burbuja) que patix "Sensibilidad Química Múltiple".  Com el seu mateix germà Carmel l'anomenà, es tracta d'una malaltia "perversa" que la fa viure aillada de tot, inclos dels seus familiars.  
  La llotja del palco vip de Mestalla fon testic  del  magnific acte de presentació del llibre en el que Ruben Baraja es el autor del proleg. El llibre está a la venta en llibreries i en les tendes del VCF. La Penya estigue representada per Mar i Juan.  Desde açi felicitem a tots els que han fet posible este llibre solidari i li enviem a Elvira algo que ella tira de menys;  UN ABRAÇ!!!!!!!!!

FORÇA ELVIRA.


video

http://elviraroda.org/

13 dic. 2016

Cròniques Desplaçament A San Sebastián

   Molt bo el desplaçament a San Sebastián de 6 membres de la Penya Valencianista Puçol. Si algo ens quedà clar es que tornarem. Pero per ilustrar-vos lo que va ser, vos deixe dos cròniques. La primera de Jesus Novella, ya sabem que els Novella escriuen poc pero cuan ho fan... chapeau!. La segon de Mar Sebastià una debutant que apunta maneres i que li dona un toc femeni i fresc al blog, molt bo Mar.

Crònica De Anoeta i Algo Mes......

   Tota la setmana amb el mateix pensament (maleïts minuts finals, cuant de mal ens estan fent) des del minut 90 del partit contra el Màlaga, la sensació de tindre un nuvol damunt del cap cada dia...
 I en el pensament un vell anunci d'una campanya d'abonaments de l'atleti que deia la famosa frase, per que som de l'atleti....? Pues aixo, ¿Per què som del valència? d'un temps cap asi hem d'aguantar les gràcies i les burles d'amics, coneguts i les que mes foten, les d'aquells que no et dirijixen paraula i que ara s'acosten per a recordar-te com va el teu equip. Ara fins al que no li agrada el futbol té un discurs que donar-te o algun arreglo per al teu equip.

   Com dic, així portem un temps, el rellotge se'ns va parar en aquell gol de M'bia, i a pesar de la classificació per a la champions de l'any següent, tot ha anat de mal en pitjor des de entonces.
 No entraré en debats de si Lim era la millor opció o no, reconec que sense arribar a il·lusionar-me amb grans fitxatges i tot el que se'ns va vendre, si que esperava que almenys ens portara la pau social, i per damunt de tot la pau financera, però després de dos anys, ni l'una, ni l'altra. Hi ha qui ja vol cremar la falla del de Singapur, i els que inclús li tenen fe, jo sense por de reconéixer-ho, vuic  tindre-li fe, vuic  pensar que aprendrà dels seus errors i tornarà a posar sentit comú a les seues decisions i les seues accions, vuic  pensar-ho, pero....

   En fi, este tema dóna per a llibre, i jo no puc opinar amb molta claredat, perquè sempre pense que tot es va a arreglar, que el següent partit ho anem a guanyar etc etc...
Així que parlaré de l’ultima setmana, amb la punyetera pregunta... Per què som del valència? Tota la setmana cagant-me en la mare que els va parir, sense ganes de tornar a Mestalla, ni de sentir parlar de futbol i entonces arriba el divendres, 6 del matí, sona el despertador per a anar a currar i en el meu cap sona una nova pregunta...¿anem a donosti?

   El següent, missatge al meu germà, i la resposta bén clara: ¿eixim hui o demà?
 Cridem a Juan, el gran irreductible,el etern presi, que ja estava en Sant Sebastian, i després de confirmar-nos que no hi hauria problemes ni d'hotel, ni d'entrades, decidim eixir el dissabte ben mati.
 Una crida mes, al meu fill: Xavi, -el tio i jo ens n’anem a Sant Sebastian.... Sense temps a acabar la pregunta.... Pues jo també vaig!!!! Pensat i fet!!!! A Donosti!!!!
Iniciem un viatge en què l'únic que pensava en la victòria era Xavi. 2-3 era la seua porra, els altres, ho véiem molt negre, mes que la boira i els núvols que ens van acompanyar tot el camí.
 Arribem i la ciutat ens va rebre amb una temperatura increïble per a les dates que estem, després de comprar les entrades, una cerveseta i unes tapes, algo per a menjar (Ramon, no vam menjar en un “ desllunat”) ens pugem a descansar a l'habitació, poc de temps vam poder estar en l'habitació, de seguida vam anar a l'estadi, per a fer-nos les fotos de rigor i entrar en modo partit.
Del partit que dir, enèsima decepció esta temporada, por per no voler veure el fons d'este equip, por a viure algo que no volem ni anomenar, però que a tots se'ns ha passat ja pel cap. Una primera part depriment, sense ànima, sense ganes, i sense futbol, algo que ja és normal en el nostre equip, però que em negue a acostumar-me, este no és el meu valència, m'el han canviat!!
Després, una segona part mitj decent, seguim sense futbol, sense ànima, però almenys alguns li van posar ganes, amb que poc ens conformem ja...
 I en eixes que acaba el partit, i ens n'anem de pintxos per a ofegar les penes, i ací, en eixe moment me va vindre la resposta a la maleïda pregunta...¿Per què som del valència?

   Jo sóc del valència per tots els abraços de gol que m'ha regalat, per totes les alegries que he compartit amb la meua gent, per totes les ocasions que ens hem alçat l'anime els uns als altres, sóc del valència, perquè a Mestalla em sent com en ma casa, perquè dóna igual com estiga l'equip, sempre hi ha un viatge que ens va a deixar moments increïbles, i continuarem viatjant, ja siga a Anoeta, al Calderón, o al Carlos Belmonte, i per descomptat, com cantem en la SUD... Soy del valencia porque el mundo me ha hecho asi, no puedo cambiar, un sentimiento blanco y negro que recorre el corazón, porque al valencia yo le quiero el valencia es mi pasión, otra vez, quiero verte CAMPEON!!!
I ho tornarem a veure, li pese a qui li pese!!
I tu, ¿¿perque eres del valencia??

Jesus Novella.

#FRIKISdelVALENCIACF. 

   #FRIKISdelVALENCIACF.  Com a filla de una de les persones que mes enamorats estan del VCF, no hem queda atra que compartir este sentiment. Este sentiment el fa traslladarse a qualsevol lloc, compartir moments, conèixer a nova gent i per damunt de tot els fa sentirse vius i voler compartir-ho en els demes. I si, ahi es aon entre YO! Jeje.. no tinc molta memòria, però recorde cuan era mes chicoteta, (si, mes que ara) i   estar en Gol Gran, pintant o tocant el tambor o animant, quina època aquella, un VCF com ¡DEU MANA!. 

   Desde ahi tot ha sigut una aventura, desplaçament a una nova zona de Mestalla en la que cal dur: uns prismàtics (essencials), una bona chaqueta o chubasquero en cas de plutja, estar un poquet com una cabra, ganes de animar i per als majors de 18 anys una petaca ven plena (cada u a el seu gust).  Van passant partits i quedades per anar a Mestalla o anar al bar a vore el futbol i cada vegada com que va agradante mes i mes, vas relacionante en noves persones i va anat a mes. Entonces acabes anat de viage a  Getafe o San Sebastián.

   Com ha novata que soc en açò dels desplaçaments, eixos han sigut els únics que he fet per ara, perquè pare...¡ARA YA NO ME DEIXES EN CASA!. El últim viage ha segut a San Sebastián. Un viage familiar, en el que me he dut sorpreses com, arribar al hotel i estar el estadi a quatre passes o la improvisació dels Novella, que aparegueren el dissabte per el mati. Que dir de San Sebastián, pues que està molt bo, si tal cual, fan unes tapes i un pernil molt bo, que s’ho diguen a Xavi. A part del menjar poguérem confirmar lo bonica que es la ciutat i el dissabte disfrutar de una vesprà de futbol.

   Yo no soc ninguna experta del futbol, a mi soles m’agrada vore al meu Valencia, animar-lo i apollar-lo i això es el que vaig fer allí. No estan en el seu millor moment, per això soles fa que els anime mes y que estiga mes present. El dissabte poguérem vore, no de molt propet, dos gols, atra parada de penalti del gran Diego Alves y una segona part prou bona. Daixò es tracta aquest sentiment, no?, de estar en lo bo en lo mal i en la millor companyia. Per a mi a segut mes que un viage complet, hem conegut a gent increïble, que mos ha contat anècdotes y un poquet de la seua historia, hem disfrutant de una ciutat molt chula, hem viscut moments que s`han convertit en anècdotes, hem vist atre estadi y hem fet una de les coses que mes nos agrada ser uns..... #FRIKISdelValenciaCF. 

Mar Sebastiá

AMUNTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTT

25 nov. 2016

Fórum Algirós Pepe Claramunt

  Magnific acte el que poguerem gaudir tots els alli presents. El Fórum anaba dedicat a Pepe Claramunt pel 50 aniversari del seu debut. El coloqui estigue conduit per Paco Lloret que contà en la col.laboració de Alfredo Relaño (director del diari deportiu AS) i en els convidats Sergio i Abelardo exjugadors i excompanys de Pepe en aquell gran VCF dels 70.
   Al acte acudiren representants del VCF com Vidagany, Garcia Pitarch, exjugadors Roberto Gil, Adorno, Sol, Cuxart, Giner, expresident Jaume Orti etc. Periodistes, escritors, el mitic Pepe Vaello, Rafa Lahuerta, la SUD com sempre present en estos actes, MºJose Claramunt que vingue aposta desde Madrid, agrupació de penyes, Vicente Vallés, Xavi Alcacer concejal de puçol representant a l'ajuntament i per supost la Penya Valencianista Puçol que contà en la presencia de Juan, Jaume, Ono, Juanjo Parreta i Jose G. Novella. En fi molta mes gent que me deixe pero una amplia representació del valencianisme.

   Pepe estigué grandiós, parlà de partits, gols, jugades, anecdotes, situacions complicaes, lesions etc, tot en una memoria prodigiosa i en un sentiment que fon que se li escapara alguna llagrima i que els que estabem alli s'emocionarem. Com digué Paco Lloret sense dubte el jugador mes complet de l'història pero a mes en un amor per este club per damunt de tot.
   Lo de Paco Lloret tame es per a voreu, a banda de que va conduir el acte d'una manera genial no se li escapa ni una. Molt bo.


   Desde la Penya Valencianista Puçol, volem agrair personalment a Loles Ruiz (Responsable del Patrimoni Històric Del VCF en la Fundaciò) tant pel tracte que ha tengut en Claramunt i en la penya de Puçol com pel treball que fa ella i el seu equip en la Fundació.
http://www.vcfplay.com/memory/forum-algiros-rinde-homenaje-claramunt-9691.html

19 nov. 2016

DE TOT UN POC

LOTERIA NADAL

   Recordem a tots que queda molta loteria, vinga! que hia que vendre tota la que es puga, ya sabeu que enguany toca.

FORUM ALGIROS

   El Fòrum Algirós es una iniciativa de la Fundació VCF que apropa l'història a tots els valencianistes de la ma dels seus protagonistes. De manera periòdica organitza encontres vinculats a fets relevants del club. Este dijous a les 19:00 en la Llotja VIP del Camp de Mestalla, es fará una nova edició del Fòrum que anirà dedicat a la figura de Pepe Claramunt conmemorant aixina el seu 50 aniversarí del seu debut en el VCF. L'acte estarà conduit pel periodista Paco Lloret i comptarà en la presència del director del periòdic esportiu AS Alfredo Relaño, els jugadors Abelardo i Sergio i per supost el protagonista del Fòrum Pepe Claramunt.
   Desde açi convidem a tot el mon a compartir este acte en el nostre ilustre jugador.
    "Com ya sabeu la penya Valencianista Puçol junt en la Fundaciò estem preparant una exposiciò de fotos dedicada a Pepe Claramunt. Mosatros s'encarreguem de conseguir les fotos o lo que siga que puga ser interesant (camisetes, entraes, cromos etc. Aprofitem este post per demanar la col.laboraciò de tots. Qui sap, a lo millor algú te alguna foto en Pepe guardada en algun calaix, puix ara es el moment de traurela."
PRESENTACIO DEL LLIBRE

                                  "25 historias del Valencia C.F. que quizá no conozcas"
http://www.vcfplay.com/social/presentacion-libro-historias-quizas-conozcas-9649.html

   Bonic acte el de la presentació del llibre. Un gust escoltar tant a Miquel Nadal com al propi autor José Ricardo March al que vaig tindre el gust de coneixer en persona. Periodistes, escritors, Jaume Ortí que li feu un chicotet homenage a Jorge Iranzo "DEP", Pepe Vaello, Merchina Peris, Rafa Lahuerta, amics de la Sud etc, en fi, bona representació del valencianisme que gaudirem tots molt.

VCF-SUD

   Seguint en les bones costums la SUD ha preparat una festa per al proxim 26 de novembre. Te molt bona pinta i com sabeu estem convidats.

7 nov. 2016

Morir de fútbol

        PLAZA DEPORTIVA 

                    Morir de fútbol

  •    Josep Bosch
    • A tots els valencianistes que ja no estan entre nosaltres.
        29/10/2016 - 
        VALENCIA. Dimarts que ve, 1 de novembre, serà la festivitat de "Tots Sants" data en què tradicionalment es recorda a les persones que ja no estan entre nosaltres: familiars, amics, coneguts als que estimem i per descomptat no oblidem.
        Esta tradició, malauradament, està sent poc a poc substituïda per l'absurda moda de celebrar "Halloween". Una mostra més de les "imposicions culturals" producte d'una globalització mal entesa. De seguir així, la següent incorporació al nostre calendari festiu, serà possiblement, el dia "d'acció de gràcies", per a alegria, sobretot, dels grangers de titots.
        Però, tornem al tema que dóna títol a aquesta columna: Morir.
        La mort és com eixa "visita" que sempre arriba en mal moment, sempre massa prompte i poques vegades ens agafa amb la preparació suficient per a assumir-la.
        En el cas dels seguidors d'un equip de futbol, el deixar este món va, en la majoria dels casos, irremeiablement acompanyat del no saber com acabarà un partit, una eliminatòria copera, una lliga, la copa o una temporada. Com diu Nick Hornby, el Rafa Lahuerta de l'Arsenal, en el seu llibre "Fiebre en las gradas" el més preocupant per a un aficionat és morir a meitat de temporada.
        En el futbol, trobem nombrosos casos de morts que han fet créixer la mística d'este esport, convertint als finats en ídols per les seues aficions, només hem de recordar els casos del sevillista Antonio Puerta o l'espanyolista Dani Jarque.
        Una de les morts més carregades d'esta mística que tant agrada als seguidors d'un equip és sens dubte la de William "Dixie" Dean. Màxim golejador històric de l'Everton, capaç de marcar seixanta gols la temporada 1927-28 en 39 partits. Dean va morir l'1 de març de 1980, als 73 anys després de patir un atac de cor a Goodison Park, l'estadi dels "toffes", mentre presenciava el derbi de Merseyside, entre l'Everton i el Liverpool, els dos grans equips de la ciutat. Diu la llegenda que la mort li va arribar després que l'Everton marcara un gol. Potser esta versió no és del tot real, però va elevar a "Dixie" Dean de llegenda a mite "evertonian".
        La literatura també ha utilitzat la mort com a part de l'argument d'alguns contes de temàtica futbolística. Segurament, el més conegut d'ells és el que porta per títol "19 diciembre 1971", escrit per l'argentí Roberto "el negro" Fontanarrosa. Este relat ens narra la història del "viejo Casale", un veterà seguidor que mai havia vist perdre "in situ" a Rosario Central en el derbi rosarí contra Newell's Old Boys i que és segrestat per seguidors de Central per dur-lo a presenciar un partit entre els dos eterns rivals. El conte finalitza amb la mort de Casale per una aturada cardíaca, provocada per l'emoció i l'alegria per la victòria dels "canallas" de Central sobre els seus rivals "leprosos".
        La història del València CF també ha estat marcada per la mort d'alguns dels seus protagonistes. En estes dos setmanes, farem un xicotet recordatori d'alguns dels valencianistes: jugadors, presidents i treballadors del club que van morir formant part de l'entitat blanc-i-negra.
        Esta fúnebre relació, s'inicia abans fins i tot de la fundació del club. L'origen de l'actual València CF està lligat a un fet tràgic. La mort, el 8 de gener de 1919, del jove Luis Bonora, jugador del Deportivo Español com consecuència d'una embòlia després de trencar-se el peroné, tres dies abans, durant un partit amistós disputat a Elx. Este tràgic desenllaç va provocar que l'equip es dissolguera.
        Poques setmanes després, alguns membres del desaparegut Deportivo Español es van reunir amb la idea de crear un nou club, al qual van decidir ficar-li el nom de la ciutat, naixia així el València FC.
        Si l'origen del club valencianista va estar condicionat per una mort, també en els seus noranta-set d'història la "parca" ha visitat a alguns dels seus membres.
        Així, el 9 de febrer de 1936, va morir Rafael Santacatalina, migcentre del primer equip, la causa va ser una pulmonia, segons es diu per haver begut aigua massa fresca després d'un entrenament. El seu germà Nicolás, també jugador del València, va haver de vèncer moltes traves familiars per poder seguir jugant a futbol, per la por dels seus pares a que es repetira la tragèdia.
        Un mes més tard va morir Francisco Almenar Quinzá, president del club entre 1935 i 1936, va faltar el 8 de març de 1936. El seu càrrec va quedar buit en senyal d'homenatge fins la Junta General del mes de juny. Assumint durant eixe període Luis Casanova, vicepresident del club, les funcions presidencials per primera vegada.
        El primer jugador brasiler del València, Walter Marciano fitxat per Eduardo Cubells, el 1958, va ser víctima d'un accident de trànsit quan circulava per la carretera del Saler, el 21 de juny de 1961. La desgràcia va poder ser més gran ja que en l'automòbil també viatjaven els jugadors Coll i Sòcrates.
        Trenta-dos anys després, un altre jugador del València, Rommel Fernández, fitxat el 1992, també moriria en un accident de cotxe. El club de Mestalla va pagar 300 milions de pessetes al Tenerife pel davanter panameny. El jugador no va triomfar i va ser cedit a l'Albacete. Va morir tràgicament en estavellar el seu automòbil contra un arbre a la pedania albacetenya de Tinajeros.
        Deu anys més tard, al setembre de 2002, el jugador del València-Mestalla, Rafael Bernal "Fali", va morir en un accident de trànsit a la localitat de Motilla del Palanca.
        Però sens dubte, una de les morts més sentides i doloroses, entre altres factors, pel moment en què es va produir, tan sols quatre dies abans del transcendental València-Real Madrid de la temporada 1982-83, va ser la de Rafael García Pérez "Rafa", preparador físic del primer equip valencianista, com a conseqüència d'un atac al cor. La pressió patida durant tota eixa temporada i la tensió del partit que podia significar el descens d'un equip que pocs anys abans havia estat capaç de guanyar tres títols com la Copa, Recopa i Supercopa va ser massa fins i tot per al seu cor. Com bé va dir Salvador Gomar, gerent del club blanc-i-negre en eixa època: "El futbol el va matar".

25 oct. 2016

DE TOT UN POC

Loteria De Nadal

   Com tots els anys ya tenim apunt la loteria de Nadal, ya sabeu 30 paperetes per cap i qui vuiga decims a 23 euros al bar Camp De Futbol. Ya sabeu que es una part important del presupost de la penya aixina que cuant mes s'hen venga puix millor. Hia de sobra.

Sopar-Penyer-Reunió-Partit
 
   El dilluns 31 d'octubre farem una reunió-sopar. Aprofitarem per repartir loteria als que falten, pagar cuotes etc. Demanem un esforç a tots-tes per asistir, hian coses importants que comentar.


VCF-Farça

   Volguera dir moltes coses del partit del atre dia pero després de escoltar a Paco Lloret millor vos deixe açi el programa per si algu vol escoltar-ho, no se pot dir mes clar.

  






6 oct. 2016

3º Fórum Algirós

El 3º Fórum Algirós rememora las finales ganadas por Sol, Roberto Gil y Tendillo entre 1941 y 1981.


   Gran acte el 3º Fórum algirós celebrat a la plaza del centre comercial Nuevo Centro. El acte dirigit pel periodista Alfonso Gil ha contat en la presencia dels exjugadors Miguel Tendillo, Juan Cruz Sol y Roberto Gil. El tema principal era vivencies i anecdotes referides a les finals jugades per estos jugadors ya que la Fundació VCF ha creat una nova exposició de fotos que estará en el mateix Nuevo Centro fins al 12 d’Octubre i que va dedicada a les finals jugades pel VCF desde 1941 hasta el 19981, o siga, finals en blanc i negre.

   Bona presencia de public, periodistes i gent del VCF com el gran Pepe Vaello. Pepe posiblement el aficionat mes mitic del valencianisme es un autentic crack. Li vaig demanar fer-me una foto i vaig estar parlant un ratet  ab ell, als dos minuts ya m’habia convidat a sa casa a vore la seua i única colecció de fotos particular. No pense desaprofitar l’ocassió.


   Bonic acte en el que els tres jugadors contaren anecdotes de les finals jugades. Els tres estigueren be pero yo hem quede en la emoció que li fica Roberto Gil cuant conta algo del VCF.

   En estos actes es respira valencianisme autentic, al meu costat s’ha sentat un home que me contaba emocionat com va anar en un tren que li deien la borreguera a Madrid a vore la final del 1954 contra el Barça (VCF 3-0 Barça), 10 hores de viage pero per a d’ell ha segut el millor partit de l’història. En fi en estos temps no ve mal pegarse una dosis de valencianisme del bo.

Enhorabona a la Fundació.


1 sept. 2016

Carta A Paco Alcacer "Quina Llastima Paco"

Introducció
   Llegia l’atre dia un twitt de Jaime Nebot en el que deia que la venta de Paco Alcacer era la venta que mes mal li había fet com a valencianiste. Estic d’acord Jaime, per a mi ha segut molt dolorós. Hem pareix lamentable la facilitat que ha donat el VCF en vendre al nostre Alcacer. Amadeo Salvo será lo que será pero en este aspecte era molt bo. En esta lliga aon el Madrid i el Barça tenen els diners per castic, tens que fer-te de valer i defendre els teus interesos a mort. Salvo, en les ventes de Soldado i Matieu enviá diversos mensajes:
Als clubs compradors els estas diguent que vens pero no a qualsevol preu; als jugadors els estas diguent que cuant se firma algo es per a cumplir-ho y als buitres –perdó- als representants els dius que al VCF sel respecta.
   El VCF actual es tot el contrari, el mensaje que transmet es:
Als clubs, aço es un bazar abierto 24h; als jugadors, tranquils que s’hen podeu anar cuant vuigau y els representants están mes contents que mai. Puc entendre que en este panorama i en la pasta que s’hen va a emportar Paco  hi haja pres la decisió de abandonar el VCF, pero desde este modest blog vaig a dirte algo:

A Paco Alcacer: 
   Quina llastima Paco, has perdut la oportunitat de ser una llegenda. Ho tenies tot, valencianiste de cuna que desde chiquet ya estabes en el VCF, el somni de moltissims críos. El equip de la teua terra, Paterna al costat de casa, Mestalla en tu a mort.
   Puchades, Albelda, Claramunt, Fernando etc. Quina llastima Paco, tu anabes a formar part d’eixos jugadors de llegenda que sempre estaran vius perque volgueren tant este escut que renunciaren a tot per defendrel. Tu has renunciat a ser un jugador de llegenda per guanyar mes diners i per guanyar titols per a un atre equip. Cuant pase el temps els titols es quedaran en Barcelona i tu haurás segut un jugador mes.
   Quina llastima Paco, te imagines d'açi un parell d'anys cuant el teu VCF estiga celebrant el Centenari? tu, seríes l'abanderat del club, la image, el rat penat, el idol de chiquets i majors, estaries forjant la llegenda de Paco Alcacer.
   Quina llastima Paco. Se que en este moment el club no esta be pero en els 80 estaba pijor i jugadors com Arias o Fernando es quedaren per a pasar a convertirse en part del VCF per sempre. En resum Paco, has renunciat a la inmortalitat. Com que se que eres i serás valencianiste et desitge sort, pero…
Quina llastima Paco.
Juan Sebastiá


10 ago. 2016

Bernardo España 'Españeta'

Bernardo España 'Españeta' 

Se jubila el mes gran. Cuantes vegades se gasta en el futbol la paraula "Crack" en gent que no s'ho mereix. Pero en este cas i desde la Penya Valencianista Puçol li dediquem este post i li diguem en lletres mayuscules,
ESPAÑETA ERES UN CRACK¡¡¡¡¡¡
La ultima frase que diu en el video resumix perfectament qui es Don Bernardo:
"Yo he nacido para vivir y morir por el Valencia Club De Futbol"




Españeta, una vida dedicada al Valencia CF

Bernardo España 'Españeta' es toda una institución en el Valencia CF, donde ha trabajado como utilero desde más de 55 años, recuerda en VCFplay algunos de los mejores momentos vividos en la entidad valencianista. En esta entrevista Españeta habla con VCFplay de los entrenadores y jugadores que le marcaron, del privilegio que supone haber presenciado en primera persona gran parte de la historia del club y el haber conocido a sus leyendas, entre las que él, sin duda, ya forma parte. El Valencia Club de Fútbol ha decidido que ´Españeta´, ejemplo de profesionalidad y entrega a los colores, santo y seña del valencianismo, reciba el cálido homenaje de la afición en los actos previos a la disputa del Trofeo Naranja, este sábado, día 13 de agosto. Por tanto, Españeta será el último hombre en salir en la presentación para recibir la ovación de Mestalla y el cariño del valencianismo.
El Valencia CF entregará a Don Bernardo España, que ya es poseedor de la insignia de oro y brillantes, una placa conmemorativa y ruega a toda la afición que se sume a este homenaje en el estadio a una persona entrañable e irrepetible.