Grup Teaming Help Elvira

17 feb. 2017

Fórum Algirós L'EQUIP ELECTRIC

   Una vegada mes el Fórum Algirós ens apropá l'història del VCF en un acte magnific, emotiu i molt interesant. Per una banda els familiars directes de jugadors i directius mos contaren de primera ma anecdotes dels protagonistes i per atra, Alfonso Gil i José Ricardo March ens deleitaren en datos i curiositats de l'epoca. A mes la Fundació ens va anunciar que va a demanar al club que Rafael Bau Garcia siga reconegut oficialment com expresident del VCF. Bona noticia i gran treball de la Fundació.

El Fórum Algirós rinde homenaje a las leyendas de la primera Liga

El Valencia CF ganó su primera Liga en la temporada 1941.42. Previamente, en 1941, se había alzado con su primera título nacional, la Copa. Este 2017 se conmemoran los 75 años del primer trofeo liguero valencianista y el Fórum Algirós ha querido rendir homenaje a un equipo que marcó una época con un estilo de juego y una sucesión de títulos. “L´equip elèctric. 75 anys de la primera Lliga” ha sido un sentido recuerdo a aquel grupo de jugadores que, encabezados por la mítica “delantera eléctrica” (Epi, Amadeo, Mundo, Asensi y Gorostiza), comenzaron a afianzar la grandeza histórica del Valencia CF.
Rosa Suárez, hija de Mundo, mítico goleador de la delantera eléctrica, Rafael Bau, nieto del directivo de la época Rafael Bau, y José Ricardo March y Alfonso Gil, periodistas ambos, han sido los ponentes de este Fórum, iniciativa de la Fundació Valencia CF. Mención especial merece la asistencia de Begoña y Pepa Suárez, también hijas de Mundo, y de Edmundo nieto; de Ángeles, Asunción y Amadeo Ibáñez, hijos de Amadeo, y de Santiago, nieto; y de Gabriel Bau, sobrino de Pío Bau, cancerbero de aquella histórica plantilla en la que, entre otros, compartieron un papel fundamental Eizaguirre, Álvaro, Bertolí, Iturraspe, Lelé y Juan Ramón, el gran capitán, cuya nieta, Lide, también ha asistido.
Igualmente, este quinto Fórum Algirós ha reunido en el Palco VIP de Mestalla a, entre otros: José Luis Zaragosí, Salvador Belda y Salvador Martínez, patronos de la Fundació Valencia CF; Juan Cruz Sol, consejero y embajador del Club, y Ricardo Arias, embajador; el ex futbolista Roberto Gil; Adorno, Arturo Boix, Valdez, por parte de la Associació Futbolistes Valencia CF; José Benet, socio número 1 del Club, Merchina Peris, Pepe Vaello, Fernando Rius; y representantes de la Agrupació de Penyes Valencianistes y de la Asociación del Pequeño Accionista.
En los momentos finales del evento, Salvador Martínez ha anunciado que la Fundació Valencia CF va a elevar al Consejo de Administración del Club el reconocimiento oficial de Rafael Bau García como presidente del Club, presidencia que arrancó el 28 de junio de 1936 y que se prolongó durante 47 días.
El Fórum Algirós quiere acercar la historia del Club a todos los valencianistas de la mano de, principalmente, sus protagonistas y descendientes. Los Fórum anteriores han sido: “Conexión Vintage: Kempes”, en febrero de 2016; “Bronco y copero. 75 años de la primera Copa”, en mayo de 2016; “Blanquinegre. A 90 minuts de la glòria”, en octubre de 2016; y “Claramunt. 50 anys del debut d´un mite”, en noviembre de 2016.
https://players.brightcove.net/1441355411001/B1uOQzGe_default/index.html?videoId=5326072245001

29 ene. 2017

Inaguració Oficial De La Penya Valencianista Puçol 1997

Conmemorem el gran acte de lo que fon la inaguració oficial de la Penya Valencianista Puçol ara fa 20 anys. Hui en dia els membres de la penya no som els mateixos pero si som els hereus de eixa penya que es forma a finals dels 90. Agraim a Chimo Galcerá esta crònica de lo que va ser el acte.   

PENYA VALENCIANISTA PUÇOL

Breu resenya de l’Acte de presentaciò el 27 de Giner de 1.997



Encara que la Penya Valencianista portava dos anys funcionant, fon el dia 27 de Giner de 1.997 quan es portá a teme la presentaciò oficial en el Saló d’Actes del Sindicat Agricola de Puçol.

En l’acte, al que assistiren més de 200 persones,  es contá ab la presencia, –entre atres-, del President del Valencia, Paco Roig, membres de la directiva i de la plantilla com Camarasa i Otero.


Es va aprofitar dita presentaciò per a fer un sentít reconeiximent a quatre persones, deportistes d’élit del nostre poble en l’àmbit futbolistic, com Pepe Claramunt, Enrique Claramunt, José Esteve i l’àrbitre David Bayarri Ribelles, als que es feu entrega d’un detall i del carnet de socis d’honor de la Penya. Tots ells acompanyats de les seus families.



Agraïr la grandíssima i altruista colaboració de Electrodoméstics Gonzalo Alcácer, qui es va fer càrrec del montaje de video i de só de tot l’acte. 

Naiximent de la Penya Valencianista

La Penya Valencianista Puçol va naixer com a fruit d’unes reunións que portàrem a terme un grapat de persones, vejent la necessitat de tindre un espai comú per a vore al nostre Valencia i poder seguir-lo també en els desplaçaments.


Cal resenyar, -entre dites persones-, a Chimo Galcerá – President fundador, Salvador Izquierdo, Carmen Frias, Juan Sancho, Remigio Jover, Inma Lahuerta, Javier López, etc. i molts atres que colaboraren i feren posible el naiximent de la Penya.

Després de parlar ab el President del Sindicat Agrícola, ens vàren cedir un local que adequàrem a les nostres necessitats, portant estanteries i comprant cadires i un gran televisor. Feïem reunións, sopars i planificàvem les activitats i les eixides. Des d’aci agraïr els anys que estiguerem allí.


En quant als viajes que fèrem, -com a Penya-, recorde la final de la Copa del Rei en el Bernabéu contra el Dèpor el dia de la pedregá (24 de juny de 1.995) i com algúns tornàrem als dos díes per once minuts que restaven. ¡Cóm no!, també la final de la Champions en Milán, dos eixides a Saragossa, dos a Montjuit (Espanyol), una a Villarreal, Elche, Albacete. Pero si hi han viajes que sempre queden en la memoria son els dos que fèrem a Logronyo, la festa, les traques, l’ambient, els dinars de les dos aficións…. Grandiós.

També formàvem part de l’Agrupació de Penyes del Valencia, a on se repartíen els autobusos i les entrades dels viajes.


Vàren ser uns anys molt gratificants tant en lo deportiu com en lo social, fent grans amics i portant al Valencia C.de F. dins del cor.

P.D.: Vullguera aprofitar esta ocassió que em dona la Penya Valencianista, per a tindre un record molt especial cap a una persona que en el mateix moment que estavem fent la presentació, faltava en el seu poble Rafelbunyol. Es tracta del germá de Remigio Jover. D.E.P.  

 Chimo Galcerá








24 ene. 2017

Torna Passió Valencianista

  Torna Radio Puçol en força, en nou logo i moltes ganes. Aixina es presenten en les reds socials:

"Torna Ràdio Puçol amb més força que mai, i volem fer-la entre tots, per fer de Puçol un poble més connectat, més unit. Acudix i participa, i (per què no?) unix-te al projecte amb les teues idees i programes"
"Ràdio digital de Puçol. Som un mitjà horitzontal i participatiu. Si vols col·laborar, contacta amb nosaltres. Entre tots, fem ràdio."

Presentación del Proceso Participativo de Ràdio Puçol
Viernes, 3 de febrero entre 19:30 y 21:00
Espai Social La Barraca

Passió Valencianista

   La Penya Valencianista Puçol va a continuar col.laborant en Radio Puçol reprenent el programa Passió Valencianista, Un programa en el que parlarem tant de l'actualitat del VCF com de la seua gran història. Continuarem fent les seccions "De Tot Un Poc" "Repassant l'història" i per supost la secció "Cami Del Centenari" en la que continuarem entrevistant a gent del poble relacioná en el VCF ya siga jugadors, directius, tecnics o aficionats.

   Esta semana començem en un programa especial en el que tindrem de convidat a Fernan Garcia entrenaor de la UD Puçol. En ell parlarem del VCF i per supost de la gran temporá que está fent el UD Puçol. El programa el podreu escoltar el divendres a les 22:00 en Radio Puçol, de moment soles en podcast fins que la web estiga de nou en marcha.

  Mosatros no anem a ser menys i tame anem a estrenar logo. Un logo disenyat per Alex Galcerá i que acompanyará tant a la secció del programa "Cami Del Centenari" com a tot aquell acte que tenim pensat fer en relació al centenari del club. En la Penya Valencianista Puçol estem treballant en una serie d'actes encaminats a conmemorar la relació Puçol-VCF al llarc de la seua història.

23 dic. 2016

BON NADAL, FELIÇ ANY I AMUNT SEMPRE

   La Penya Valencianista Puçol vos desija Bon Nadal i Feliç Any nou a tots i totes.
Ha segut un any dur per al valencianisme pero esperem que el 17 siga no soles millor, sino que a mes siga un punt de partida que mos porte cap amunt. A pesar del desencant general podem dir que la penya continua funcionant prou be, pero per que no dir-ho, millorable. En giner del 1997 es fundà oficialment la penya i encara que mosatros no forem els fundaors, si que som els hereus d'eixa penya que en el 2017 complix 20 anys.
   Tenim proyectes ilusionants i bonics per davant que van per damunt de fichajes o resultats, aixina que vos anime a col.laborar i d'eixa manera fomentar el valencianisme i cuidar l'història d'este club que esta prop de complir 100 anys.
   Ya sabeu que el millor regal per a estos nadals es el llibre "Ultimes Vesprades A Mestalla" Segona Part.


Queda constancia en este video que estiguerem en Anoeta......... jajaja
video

18 dic. 2016

Ultimes Vesprades A Mestalla- ELVIRA RODA



 Desde el blog de la Penya Valencianista Puçol volem recomanar-vos un regal perfecte per a este feches. Es tracta del segon llibre "Ultimes Vesprades A Mestalla". Lo primer es per que es un llibre magnific compost d'una selecció dels millorS articuls publicats en el blog que es diu com el llibre, que refléxen a banda d'un nivell lliterari alt, molt de sentiment pel VCF i lo segon es per que al igual que el primer, tot el benefici va dedicat a ajudar a Elvira Roda (tame coneguda com chica burbuja) que patix "Sensibilidad Química Múltiple".  Com el seu mateix germà Carmel l'anomenà, es tracta d'una malaltia "perversa" que la fa viure aillada de tot, inclos dels seus familiars.  
  La llotja del palco vip de Mestalla fon testic  del  magnific acte de presentació del llibre en el que Ruben Baraja es el autor del proleg. El llibre está a la venta en llibreries i en les tendes del VCF. La Penya estigue representada per Mar i Juan.  Desde açi felicitem a tots els que han fet posible este llibre solidari i li enviem a Elvira algo que ella tira de menys;  UN ABRAÇ!!!!!!!!!

FORÇA ELVIRA.


video

http://elviraroda.org/

13 dic. 2016

Cròniques Desplaçament A San Sebastián

   Molt bo el desplaçament a San Sebastián de 6 membres de la Penya Valencianista Puçol. Si algo ens quedà clar es que tornarem. Pero per ilustrar-vos lo que va ser, vos deixe dos cròniques. La primera de Jesus Novella, ya sabem que els Novella escriuen poc pero cuan ho fan... chapeau!. La segon de Mar Sebastià una debutant que apunta maneres i que li dona un toc femeni i fresc al blog, molt bo Mar.

Crònica De Anoeta i Algo Mes......

   Tota la setmana amb el mateix pensament (maleïts minuts finals, cuant de mal ens estan fent) des del minut 90 del partit contra el Màlaga, la sensació de tindre un nuvol damunt del cap cada dia...
 I en el pensament un vell anunci d'una campanya d'abonaments de l'atleti que deia la famosa frase, per que som de l'atleti....? Pues aixo, ¿Per què som del valència? d'un temps cap asi hem d'aguantar les gràcies i les burles d'amics, coneguts i les que mes foten, les d'aquells que no et dirijixen paraula i que ara s'acosten per a recordar-te com va el teu equip. Ara fins al que no li agrada el futbol té un discurs que donar-te o algun arreglo per al teu equip.

   Com dic, així portem un temps, el rellotge se'ns va parar en aquell gol de M'bia, i a pesar de la classificació per a la champions de l'any següent, tot ha anat de mal en pitjor des de entonces.
 No entraré en debats de si Lim era la millor opció o no, reconec que sense arribar a il·lusionar-me amb grans fitxatges i tot el que se'ns va vendre, si que esperava que almenys ens portara la pau social, i per damunt de tot la pau financera, però després de dos anys, ni l'una, ni l'altra. Hi ha qui ja vol cremar la falla del de Singapur, i els que inclús li tenen fe, jo sense por de reconéixer-ho, vuic  tindre-li fe, vuic  pensar que aprendrà dels seus errors i tornarà a posar sentit comú a les seues decisions i les seues accions, vuic  pensar-ho, pero....

   En fi, este tema dóna per a llibre, i jo no puc opinar amb molta claredat, perquè sempre pense que tot es va a arreglar, que el següent partit ho anem a guanyar etc etc...
Així que parlaré de l’ultima setmana, amb la punyetera pregunta... Per què som del valència? Tota la setmana cagant-me en la mare que els va parir, sense ganes de tornar a Mestalla, ni de sentir parlar de futbol i entonces arriba el divendres, 6 del matí, sona el despertador per a anar a currar i en el meu cap sona una nova pregunta...¿anem a donosti?

   El següent, missatge al meu germà, i la resposta bén clara: ¿eixim hui o demà?
 Cridem a Juan, el gran irreductible,el etern presi, que ja estava en Sant Sebastian, i després de confirmar-nos que no hi hauria problemes ni d'hotel, ni d'entrades, decidim eixir el dissabte ben mati.
 Una crida mes, al meu fill: Xavi, -el tio i jo ens n’anem a Sant Sebastian.... Sense temps a acabar la pregunta.... Pues jo també vaig!!!! Pensat i fet!!!! A Donosti!!!!
Iniciem un viatge en què l'únic que pensava en la victòria era Xavi. 2-3 era la seua porra, els altres, ho véiem molt negre, mes que la boira i els núvols que ens van acompanyar tot el camí.
 Arribem i la ciutat ens va rebre amb una temperatura increïble per a les dates que estem, després de comprar les entrades, una cerveseta i unes tapes, algo per a menjar (Ramon, no vam menjar en un “ desllunat”) ens pugem a descansar a l'habitació, poc de temps vam poder estar en l'habitació, de seguida vam anar a l'estadi, per a fer-nos les fotos de rigor i entrar en modo partit.
Del partit que dir, enèsima decepció esta temporada, por per no voler veure el fons d'este equip, por a viure algo que no volem ni anomenar, però que a tots se'ns ha passat ja pel cap. Una primera part depriment, sense ànima, sense ganes, i sense futbol, algo que ja és normal en el nostre equip, però que em negue a acostumar-me, este no és el meu valència, m'el han canviat!!
Després, una segona part mitj decent, seguim sense futbol, sense ànima, però almenys alguns li van posar ganes, amb que poc ens conformem ja...
 I en eixes que acaba el partit, i ens n'anem de pintxos per a ofegar les penes, i ací, en eixe moment me va vindre la resposta a la maleïda pregunta...¿Per què som del valència?

   Jo sóc del valència per tots els abraços de gol que m'ha regalat, per totes les alegries que he compartit amb la meua gent, per totes les ocasions que ens hem alçat l'anime els uns als altres, sóc del valència, perquè a Mestalla em sent com en ma casa, perquè dóna igual com estiga l'equip, sempre hi ha un viatge que ens va a deixar moments increïbles, i continuarem viatjant, ja siga a Anoeta, al Calderón, o al Carlos Belmonte, i per descomptat, com cantem en la SUD... Soy del valencia porque el mundo me ha hecho asi, no puedo cambiar, un sentimiento blanco y negro que recorre el corazón, porque al valencia yo le quiero el valencia es mi pasión, otra vez, quiero verte CAMPEON!!!
I ho tornarem a veure, li pese a qui li pese!!
I tu, ¿¿perque eres del valencia??

Jesus Novella.

#FRIKISdelVALENCIACF. 

   #FRIKISdelVALENCIACF.  Com a filla de una de les persones que mes enamorats estan del VCF, no hem queda atra que compartir este sentiment. Este sentiment el fa traslladarse a qualsevol lloc, compartir moments, conèixer a nova gent i per damunt de tot els fa sentirse vius i voler compartir-ho en els demes. I si, ahi es aon entre YO! Jeje.. no tinc molta memòria, però recorde cuan era mes chicoteta, (si, mes que ara) i   estar en Gol Gran, pintant o tocant el tambor o animant, quina època aquella, un VCF com ¡DEU MANA!. 

   Desde ahi tot ha sigut una aventura, desplaçament a una nova zona de Mestalla en la que cal dur: uns prismàtics (essencials), una bona chaqueta o chubasquero en cas de plutja, estar un poquet com una cabra, ganes de animar i per als majors de 18 anys una petaca ven plena (cada u a el seu gust).  Van passant partits i quedades per anar a Mestalla o anar al bar a vore el futbol i cada vegada com que va agradante mes i mes, vas relacionante en noves persones i va anat a mes. Entonces acabes anat de viage a  Getafe o San Sebastián.

   Com ha novata que soc en açò dels desplaçaments, eixos han sigut els únics que he fet per ara, perquè pare...¡ARA YA NO ME DEIXES EN CASA!. El últim viage ha segut a San Sebastián. Un viage familiar, en el que me he dut sorpreses com, arribar al hotel i estar el estadi a quatre passes o la improvisació dels Novella, que aparegueren el dissabte per el mati. Que dir de San Sebastián, pues que està molt bo, si tal cual, fan unes tapes i un pernil molt bo, que s’ho diguen a Xavi. A part del menjar poguérem confirmar lo bonica que es la ciutat i el dissabte disfrutar de una vesprà de futbol.

   Yo no soc ninguna experta del futbol, a mi soles m’agrada vore al meu Valencia, animar-lo i apollar-lo i això es el que vaig fer allí. No estan en el seu millor moment, per això soles fa que els anime mes y que estiga mes present. El dissabte poguérem vore, no de molt propet, dos gols, atra parada de penalti del gran Diego Alves y una segona part prou bona. Daixò es tracta aquest sentiment, no?, de estar en lo bo en lo mal i en la millor companyia. Per a mi a segut mes que un viage complet, hem conegut a gent increïble, que mos ha contat anècdotes y un poquet de la seua historia, hem disfrutant de una ciutat molt chula, hem viscut moments que s`han convertit en anècdotes, hem vist atre estadi y hem fet una de les coses que mes nos agrada ser uns..... #FRIKISdelValenciaCF. 

Mar Sebastiá

AMUNTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTT

25 nov. 2016

Fórum Algirós Pepe Claramunt

  Magnific acte el que poguerem gaudir tots els alli presents. El Fórum anaba dedicat a Pepe Claramunt pel 50 aniversari del seu debut. El coloqui estigue conduit per Paco Lloret que contà en la col.laboració de Alfredo Relaño (director del diari deportiu AS) i en els convidats Sergio i Abelardo exjugadors i excompanys de Pepe en aquell gran VCF dels 70.
   Al acte acudiren representants del VCF com Vidagany, Garcia Pitarch, exjugadors Roberto Gil, Adorno, Sol, Cuxart, Giner, expresident Jaume Orti etc. Periodistes, escritors, el mitic Pepe Vaello, Rafa Lahuerta, la SUD com sempre present en estos actes, MºJose Claramunt que vingue aposta desde Madrid, agrupació de penyes, Vicente Vallés, Xavi Alcacer concejal de puçol representant a l'ajuntament i per supost la Penya Valencianista Puçol que contà en la presencia de Juan, Jaume, Ono, Juanjo Parreta i Jose G. Novella. En fi molta mes gent que me deixe pero una amplia representació del valencianisme.

   Pepe estigué grandiós, parlà de partits, gols, jugades, anecdotes, situacions complicaes, lesions etc, tot en una memoria prodigiosa i en un sentiment que fon que se li escapara alguna llagrima i que els que estabem alli s'emocionarem. Com digué Paco Lloret sense dubte el jugador mes complet de l'història pero a mes en un amor per este club per damunt de tot.
   Lo de Paco Lloret tame es per a voreu, a banda de que va conduir el acte d'una manera genial no se li escapa ni una. Molt bo.


   Desde la Penya Valencianista Puçol, volem agrair personalment a Loles Ruiz (Responsable del Patrimoni Històric Del VCF en la Fundaciò) tant pel tracte que ha tengut en Claramunt i en la penya de Puçol com pel treball que fa ella i el seu equip en la Fundació.
http://www.vcfplay.com/memory/forum-algiros-rinde-homenaje-claramunt-9691.html

19 nov. 2016

DE TOT UN POC

LOTERIA NADAL

   Recordem a tots que queda molta loteria, vinga! que hia que vendre tota la que es puga, ya sabeu que enguany toca.

FORUM ALGIROS

   El Fòrum Algirós es una iniciativa de la Fundació VCF que apropa l'història a tots els valencianistes de la ma dels seus protagonistes. De manera periòdica organitza encontres vinculats a fets relevants del club. Este dijous a les 19:00 en la Llotja VIP del Camp de Mestalla, es fará una nova edició del Fòrum que anirà dedicat a la figura de Pepe Claramunt conmemorant aixina el seu 50 aniversarí del seu debut en el VCF. L'acte estarà conduit pel periodista Paco Lloret i comptarà en la presència del director del periòdic esportiu AS Alfredo Relaño, els jugadors Abelardo i Sergio i per supost el protagonista del Fòrum Pepe Claramunt.
   Desde açi convidem a tot el mon a compartir este acte en el nostre ilustre jugador.
    "Com ya sabeu la penya Valencianista Puçol junt en la Fundaciò estem preparant una exposiciò de fotos dedicada a Pepe Claramunt. Mosatros s'encarreguem de conseguir les fotos o lo que siga que puga ser interesant (camisetes, entraes, cromos etc. Aprofitem este post per demanar la col.laboraciò de tots. Qui sap, a lo millor algú te alguna foto en Pepe guardada en algun calaix, puix ara es el moment de traurela."
PRESENTACIO DEL LLIBRE

                                  "25 historias del Valencia C.F. que quizá no conozcas"
http://www.vcfplay.com/social/presentacion-libro-historias-quizas-conozcas-9649.html

   Bonic acte el de la presentació del llibre. Un gust escoltar tant a Miquel Nadal com al propi autor José Ricardo March al que vaig tindre el gust de coneixer en persona. Periodistes, escritors, Jaume Ortí que li feu un chicotet homenage a Jorge Iranzo "DEP", Pepe Vaello, Merchina Peris, Rafa Lahuerta, amics de la Sud etc, en fi, bona representació del valencianisme que gaudirem tots molt.

VCF-SUD

   Seguint en les bones costums la SUD ha preparat una festa per al proxim 26 de novembre. Te molt bona pinta i com sabeu estem convidats.

7 nov. 2016

Morir de fútbol

        PLAZA DEPORTIVA 

                    Morir de fútbol

  •    Josep Bosch
    • A tots els valencianistes que ja no estan entre nosaltres.
        29/10/2016 - 
        VALENCIA. Dimarts que ve, 1 de novembre, serà la festivitat de "Tots Sants" data en què tradicionalment es recorda a les persones que ja no estan entre nosaltres: familiars, amics, coneguts als que estimem i per descomptat no oblidem.
        Esta tradició, malauradament, està sent poc a poc substituïda per l'absurda moda de celebrar "Halloween". Una mostra més de les "imposicions culturals" producte d'una globalització mal entesa. De seguir així, la següent incorporació al nostre calendari festiu, serà possiblement, el dia "d'acció de gràcies", per a alegria, sobretot, dels grangers de titots.
        Però, tornem al tema que dóna títol a aquesta columna: Morir.
        La mort és com eixa "visita" que sempre arriba en mal moment, sempre massa prompte i poques vegades ens agafa amb la preparació suficient per a assumir-la.
        En el cas dels seguidors d'un equip de futbol, el deixar este món va, en la majoria dels casos, irremeiablement acompanyat del no saber com acabarà un partit, una eliminatòria copera, una lliga, la copa o una temporada. Com diu Nick Hornby, el Rafa Lahuerta de l'Arsenal, en el seu llibre "Fiebre en las gradas" el més preocupant per a un aficionat és morir a meitat de temporada.
        En el futbol, trobem nombrosos casos de morts que han fet créixer la mística d'este esport, convertint als finats en ídols per les seues aficions, només hem de recordar els casos del sevillista Antonio Puerta o l'espanyolista Dani Jarque.
        Una de les morts més carregades d'esta mística que tant agrada als seguidors d'un equip és sens dubte la de William "Dixie" Dean. Màxim golejador històric de l'Everton, capaç de marcar seixanta gols la temporada 1927-28 en 39 partits. Dean va morir l'1 de març de 1980, als 73 anys després de patir un atac de cor a Goodison Park, l'estadi dels "toffes", mentre presenciava el derbi de Merseyside, entre l'Everton i el Liverpool, els dos grans equips de la ciutat. Diu la llegenda que la mort li va arribar després que l'Everton marcara un gol. Potser esta versió no és del tot real, però va elevar a "Dixie" Dean de llegenda a mite "evertonian".
        La literatura també ha utilitzat la mort com a part de l'argument d'alguns contes de temàtica futbolística. Segurament, el més conegut d'ells és el que porta per títol "19 diciembre 1971", escrit per l'argentí Roberto "el negro" Fontanarrosa. Este relat ens narra la història del "viejo Casale", un veterà seguidor que mai havia vist perdre "in situ" a Rosario Central en el derbi rosarí contra Newell's Old Boys i que és segrestat per seguidors de Central per dur-lo a presenciar un partit entre els dos eterns rivals. El conte finalitza amb la mort de Casale per una aturada cardíaca, provocada per l'emoció i l'alegria per la victòria dels "canallas" de Central sobre els seus rivals "leprosos".
        La història del València CF també ha estat marcada per la mort d'alguns dels seus protagonistes. En estes dos setmanes, farem un xicotet recordatori d'alguns dels valencianistes: jugadors, presidents i treballadors del club que van morir formant part de l'entitat blanc-i-negra.
        Esta fúnebre relació, s'inicia abans fins i tot de la fundació del club. L'origen de l'actual València CF està lligat a un fet tràgic. La mort, el 8 de gener de 1919, del jove Luis Bonora, jugador del Deportivo Español com consecuència d'una embòlia després de trencar-se el peroné, tres dies abans, durant un partit amistós disputat a Elx. Este tràgic desenllaç va provocar que l'equip es dissolguera.
        Poques setmanes després, alguns membres del desaparegut Deportivo Español es van reunir amb la idea de crear un nou club, al qual van decidir ficar-li el nom de la ciutat, naixia així el València FC.
        Si l'origen del club valencianista va estar condicionat per una mort, també en els seus noranta-set d'història la "parca" ha visitat a alguns dels seus membres.
        Així, el 9 de febrer de 1936, va morir Rafael Santacatalina, migcentre del primer equip, la causa va ser una pulmonia, segons es diu per haver begut aigua massa fresca després d'un entrenament. El seu germà Nicolás, també jugador del València, va haver de vèncer moltes traves familiars per poder seguir jugant a futbol, per la por dels seus pares a que es repetira la tragèdia.
        Un mes més tard va morir Francisco Almenar Quinzá, president del club entre 1935 i 1936, va faltar el 8 de març de 1936. El seu càrrec va quedar buit en senyal d'homenatge fins la Junta General del mes de juny. Assumint durant eixe període Luis Casanova, vicepresident del club, les funcions presidencials per primera vegada.
        El primer jugador brasiler del València, Walter Marciano fitxat per Eduardo Cubells, el 1958, va ser víctima d'un accident de trànsit quan circulava per la carretera del Saler, el 21 de juny de 1961. La desgràcia va poder ser més gran ja que en l'automòbil també viatjaven els jugadors Coll i Sòcrates.
        Trenta-dos anys després, un altre jugador del València, Rommel Fernández, fitxat el 1992, també moriria en un accident de cotxe. El club de Mestalla va pagar 300 milions de pessetes al Tenerife pel davanter panameny. El jugador no va triomfar i va ser cedit a l'Albacete. Va morir tràgicament en estavellar el seu automòbil contra un arbre a la pedania albacetenya de Tinajeros.
        Deu anys més tard, al setembre de 2002, el jugador del València-Mestalla, Rafael Bernal "Fali", va morir en un accident de trànsit a la localitat de Motilla del Palanca.
        Però sens dubte, una de les morts més sentides i doloroses, entre altres factors, pel moment en què es va produir, tan sols quatre dies abans del transcendental València-Real Madrid de la temporada 1982-83, va ser la de Rafael García Pérez "Rafa", preparador físic del primer equip valencianista, com a conseqüència d'un atac al cor. La pressió patida durant tota eixa temporada i la tensió del partit que podia significar el descens d'un equip que pocs anys abans havia estat capaç de guanyar tres títols com la Copa, Recopa i Supercopa va ser massa fins i tot per al seu cor. Com bé va dir Salvador Gomar, gerent del club blanc-i-negre en eixa època: "El futbol el va matar".

25 oct. 2016

DE TOT UN POC

Loteria De Nadal

   Com tots els anys ya tenim apunt la loteria de Nadal, ya sabeu 30 paperetes per cap i qui vuiga decims a 23 euros al bar Camp De Futbol. Ya sabeu que es una part important del presupost de la penya aixina que cuant mes s'hen venga puix millor. Hia de sobra.

Sopar-Penyer-Reunió-Partit
 
   El dilluns 31 d'octubre farem una reunió-sopar. Aprofitarem per repartir loteria als que falten, pagar cuotes etc. Demanem un esforç a tots-tes per asistir, hian coses importants que comentar.


VCF-Farça

   Volguera dir moltes coses del partit del atre dia pero després de escoltar a Paco Lloret millor vos deixe açi el programa per si algu vol escoltar-ho, no se pot dir mes clar.