Grup Teaming Help Elvira

25 nov. 2016

Fórum Algirós Pepe Claramunt

  Magnific acte el que poguerem gaudir tots els alli presents. El Fórum anaba dedicat a Pepe Claramunt pel 50 aniversari del seu debut. El coloqui estigue conduit per Paco Lloret que contà en la col.laboració de Alfredo Relaño (director del diari deportiu AS) i en els convidats Sergio i Abelardo exjugadors i excompanys de Pepe en aquell gran VCF dels 70.
   Al acte acudiren representants del VCF com Vidagany, Garcia Pitarch, exjugadors Roberto Gil, Adorno, Sol, Cuxart, Giner, expresident Jaume Orti etc. Periodistes, escritors, el mitic Pepe Vaello, Rafa Lahuerta, la SUD com sempre present en estos actes, MºJose Claramunt que vingue aposta desde Madrid, agrupació de penyes, Vicente Vallés, Xavi Alcacer concejal de puçol representant a l'ajuntament i per supost la Penya Valencianista Puçol que contà en la presencia de Juan, Jaume, Ono, Juanjo Parreta i Jose G. Novella. En fi molta mes gent que me deixe pero una amplia representació del valencianisme.

   Pepe estigué grandiós, parlà de partits, gols, jugades, anecdotes, situacions complicaes, lesions etc, tot en una memoria prodigiosa i en un sentiment que fon que se li escapara alguna llagrima i que els que estabem alli s'emocionarem. Com digué Paco Lloret sense dubte el jugador mes complet de l'història pero a mes en un amor per este club per damunt de tot.
   Lo de Paco Lloret tame es per a voreu, a banda de que va conduir el acte d'una manera genial no se li escapa ni una. Molt bo.


   Desde la Penya Valencianista Puçol, volem agrair personalment a Loles Ruiz (Responsable del Patrimoni Històric Del VCF en la Fundaciò) tant pel tracte que ha tengut en Claramunt i en la penya de Puçol com pel treball que fa ella i el seu equip en la Fundació.
http://www.vcfplay.com/memory/forum-algiros-rinde-homenaje-claramunt-9691.html

19 nov. 2016

DE TOT UN POC

LOTERIA NADAL

   Recordem a tots que queda molta loteria, vinga! que hia que vendre tota la que es puga, ya sabeu que enguany toca.

FORUM ALGIROS

   El Fòrum Algirós es una iniciativa de la Fundació VCF que apropa l'història a tots els valencianistes de la ma dels seus protagonistes. De manera periòdica organitza encontres vinculats a fets relevants del club. Este dijous a les 19:00 en la Llotja VIP del Camp de Mestalla, es fará una nova edició del Fòrum que anirà dedicat a la figura de Pepe Claramunt conmemorant aixina el seu 50 aniversarí del seu debut en el VCF. L'acte estarà conduit pel periodista Paco Lloret i comptarà en la presència del director del periòdic esportiu AS Alfredo Relaño, els jugadors Abelardo i Sergio i per supost el protagonista del Fòrum Pepe Claramunt.
   Desde açi convidem a tot el mon a compartir este acte en el nostre ilustre jugador.
    "Com ya sabeu la penya Valencianista Puçol junt en la Fundaciò estem preparant una exposiciò de fotos dedicada a Pepe Claramunt. Mosatros s'encarreguem de conseguir les fotos o lo que siga que puga ser interesant (camisetes, entraes, cromos etc. Aprofitem este post per demanar la col.laboraciò de tots. Qui sap, a lo millor algú te alguna foto en Pepe guardada en algun calaix, puix ara es el moment de traurela."
PRESENTACIO DEL LLIBRE

                                  "25 historias del Valencia C.F. que quizá no conozcas"
http://www.vcfplay.com/social/presentacion-libro-historias-quizas-conozcas-9649.html

   Bonic acte el de la presentació del llibre. Un gust escoltar tant a Miquel Nadal com al propi autor José Ricardo March al que vaig tindre el gust de coneixer en persona. Periodistes, escritors, Jaume Ortí que li feu un chicotet homenage a Jorge Iranzo "DEP", Pepe Vaello, Merchina Peris, Rafa Lahuerta, amics de la Sud etc, en fi, bona representació del valencianisme que gaudirem tots molt.

VCF-SUD

   Seguint en les bones costums la SUD ha preparat una festa per al proxim 26 de novembre. Te molt bona pinta i com sabeu estem convidats.

7 nov. 2016

Morir de fútbol

        PLAZA DEPORTIVA 

                    Morir de fútbol

  •    Josep Bosch
    • A tots els valencianistes que ja no estan entre nosaltres.
        29/10/2016 - 
        VALENCIA. Dimarts que ve, 1 de novembre, serà la festivitat de "Tots Sants" data en què tradicionalment es recorda a les persones que ja no estan entre nosaltres: familiars, amics, coneguts als que estimem i per descomptat no oblidem.
        Esta tradició, malauradament, està sent poc a poc substituïda per l'absurda moda de celebrar "Halloween". Una mostra més de les "imposicions culturals" producte d'una globalització mal entesa. De seguir així, la següent incorporació al nostre calendari festiu, serà possiblement, el dia "d'acció de gràcies", per a alegria, sobretot, dels grangers de titots.
        Però, tornem al tema que dóna títol a aquesta columna: Morir.
        La mort és com eixa "visita" que sempre arriba en mal moment, sempre massa prompte i poques vegades ens agafa amb la preparació suficient per a assumir-la.
        En el cas dels seguidors d'un equip de futbol, el deixar este món va, en la majoria dels casos, irremeiablement acompanyat del no saber com acabarà un partit, una eliminatòria copera, una lliga, la copa o una temporada. Com diu Nick Hornby, el Rafa Lahuerta de l'Arsenal, en el seu llibre "Fiebre en las gradas" el més preocupant per a un aficionat és morir a meitat de temporada.
        En el futbol, trobem nombrosos casos de morts que han fet créixer la mística d'este esport, convertint als finats en ídols per les seues aficions, només hem de recordar els casos del sevillista Antonio Puerta o l'espanyolista Dani Jarque.
        Una de les morts més carregades d'esta mística que tant agrada als seguidors d'un equip és sens dubte la de William "Dixie" Dean. Màxim golejador històric de l'Everton, capaç de marcar seixanta gols la temporada 1927-28 en 39 partits. Dean va morir l'1 de març de 1980, als 73 anys després de patir un atac de cor a Goodison Park, l'estadi dels "toffes", mentre presenciava el derbi de Merseyside, entre l'Everton i el Liverpool, els dos grans equips de la ciutat. Diu la llegenda que la mort li va arribar després que l'Everton marcara un gol. Potser esta versió no és del tot real, però va elevar a "Dixie" Dean de llegenda a mite "evertonian".
        La literatura també ha utilitzat la mort com a part de l'argument d'alguns contes de temàtica futbolística. Segurament, el més conegut d'ells és el que porta per títol "19 diciembre 1971", escrit per l'argentí Roberto "el negro" Fontanarrosa. Este relat ens narra la història del "viejo Casale", un veterà seguidor que mai havia vist perdre "in situ" a Rosario Central en el derbi rosarí contra Newell's Old Boys i que és segrestat per seguidors de Central per dur-lo a presenciar un partit entre els dos eterns rivals. El conte finalitza amb la mort de Casale per una aturada cardíaca, provocada per l'emoció i l'alegria per la victòria dels "canallas" de Central sobre els seus rivals "leprosos".
        La història del València CF també ha estat marcada per la mort d'alguns dels seus protagonistes. En estes dos setmanes, farem un xicotet recordatori d'alguns dels valencianistes: jugadors, presidents i treballadors del club que van morir formant part de l'entitat blanc-i-negra.
        Esta fúnebre relació, s'inicia abans fins i tot de la fundació del club. L'origen de l'actual València CF està lligat a un fet tràgic. La mort, el 8 de gener de 1919, del jove Luis Bonora, jugador del Deportivo Español com consecuència d'una embòlia després de trencar-se el peroné, tres dies abans, durant un partit amistós disputat a Elx. Este tràgic desenllaç va provocar que l'equip es dissolguera.
        Poques setmanes després, alguns membres del desaparegut Deportivo Español es van reunir amb la idea de crear un nou club, al qual van decidir ficar-li el nom de la ciutat, naixia així el València FC.
        Si l'origen del club valencianista va estar condicionat per una mort, també en els seus noranta-set d'història la "parca" ha visitat a alguns dels seus membres.
        Així, el 9 de febrer de 1936, va morir Rafael Santacatalina, migcentre del primer equip, la causa va ser una pulmonia, segons es diu per haver begut aigua massa fresca després d'un entrenament. El seu germà Nicolás, també jugador del València, va haver de vèncer moltes traves familiars per poder seguir jugant a futbol, per la por dels seus pares a que es repetira la tragèdia.
        Un mes més tard va morir Francisco Almenar Quinzá, president del club entre 1935 i 1936, va faltar el 8 de març de 1936. El seu càrrec va quedar buit en senyal d'homenatge fins la Junta General del mes de juny. Assumint durant eixe període Luis Casanova, vicepresident del club, les funcions presidencials per primera vegada.
        El primer jugador brasiler del València, Walter Marciano fitxat per Eduardo Cubells, el 1958, va ser víctima d'un accident de trànsit quan circulava per la carretera del Saler, el 21 de juny de 1961. La desgràcia va poder ser més gran ja que en l'automòbil també viatjaven els jugadors Coll i Sòcrates.
        Trenta-dos anys després, un altre jugador del València, Rommel Fernández, fitxat el 1992, també moriria en un accident de cotxe. El club de Mestalla va pagar 300 milions de pessetes al Tenerife pel davanter panameny. El jugador no va triomfar i va ser cedit a l'Albacete. Va morir tràgicament en estavellar el seu automòbil contra un arbre a la pedania albacetenya de Tinajeros.
        Deu anys més tard, al setembre de 2002, el jugador del València-Mestalla, Rafael Bernal "Fali", va morir en un accident de trànsit a la localitat de Motilla del Palanca.
        Però sens dubte, una de les morts més sentides i doloroses, entre altres factors, pel moment en què es va produir, tan sols quatre dies abans del transcendental València-Real Madrid de la temporada 1982-83, va ser la de Rafael García Pérez "Rafa", preparador físic del primer equip valencianista, com a conseqüència d'un atac al cor. La pressió patida durant tota eixa temporada i la tensió del partit que podia significar el descens d'un equip que pocs anys abans havia estat capaç de guanyar tres títols com la Copa, Recopa i Supercopa va ser massa fins i tot per al seu cor. Com bé va dir Salvador Gomar, gerent del club blanc-i-negre en eixa època: "El futbol el va matar".

25 oct. 2016

DE TOT UN POC

Loteria De Nadal

   Com tots els anys ya tenim apunt la loteria de Nadal, ya sabeu 30 paperetes per cap i qui vuiga decims a 23 euros al bar Camp De Futbol. Ya sabeu que es una part important del presupost de la penya aixina que cuant mes s'hen venga puix millor. Hia de sobra.

Sopar-Penyer-Reunió-Partit
 
   El dilluns 31 d'octubre farem una reunió-sopar. Aprofitarem per repartir loteria als que falten, pagar cuotes etc. Demanem un esforç a tots-tes per asistir, hian coses importants que comentar.


VCF-Farça

   Volguera dir moltes coses del partit del atre dia pero després de escoltar a Paco Lloret millor vos deixe açi el programa per si algu vol escoltar-ho, no se pot dir mes clar.

  






6 oct. 2016

3º Fórum Algirós

El 3º Fórum Algirós rememora las finales ganadas por Sol, Roberto Gil y Tendillo entre 1941 y 1981.


   Gran acte el 3º Fórum algirós celebrat a la plaza del centre comercial Nuevo Centro. El acte dirigit pel periodista Alfonso Gil ha contat en la presencia dels exjugadors Miguel Tendillo, Juan Cruz Sol y Roberto Gil. El tema principal era vivencies i anecdotes referides a les finals jugades per estos jugadors ya que la Fundació VCF ha creat una nova exposició de fotos que estará en el mateix Nuevo Centro fins al 12 d’Octubre i que va dedicada a les finals jugades pel VCF desde 1941 hasta el 19981, o siga, finals en blanc i negre.

   Bona presencia de public, periodistes i gent del VCF com el gran Pepe Vaello. Pepe posiblement el aficionat mes mitic del valencianisme es un autentic crack. Li vaig demanar fer-me una foto i vaig estar parlant un ratet  ab ell, als dos minuts ya m’habia convidat a sa casa a vore la seua i única colecció de fotos particular. No pense desaprofitar l’ocassió.


   Bonic acte en el que els tres jugadors contaren anecdotes de les finals jugades. Els tres estigueren be pero yo hem quede en la emoció que li fica Roberto Gil cuant conta algo del VCF.

   En estos actes es respira valencianisme autentic, al meu costat s’ha sentat un home que me contaba emocionat com va anar en un tren que li deien la borreguera a Madrid a vore la final del 1954 contra el Barça (VCF 3-0 Barça), 10 hores de viage pero per a d’ell ha segut el millor partit de l’història. En fi en estos temps no ve mal pegarse una dosis de valencianisme del bo.

Enhorabona a la Fundació.


1 sept. 2016

Carta A Paco Alcacer "Quina Llastima Paco"

Introducció
   Llegia l’atre dia un twitt de Jaime Nebot en el que deia que la venta de Paco Alcacer era la venta que mes mal li había fet com a valencianiste. Estic d’acord Jaime, per a mi ha segut molt dolorós. Hem pareix lamentable la facilitat que ha donat el VCF en vendre al nostre Alcacer. Amadeo Salvo será lo que será pero en este aspecte era molt bo. En esta lliga aon el Madrid i el Barça tenen els diners per castic, tens que fer-te de valer i defendre els teus interesos a mort. Salvo, en les ventes de Soldado i Matieu enviá diversos mensajes:
Als clubs compradors els estas diguent que vens pero no a qualsevol preu; als jugadors els estas diguent que cuant se firma algo es per a cumplir-ho y als buitres –perdó- als representants els dius que al VCF sel respecta.
   El VCF actual es tot el contrari, el mensaje que transmet es:
Als clubs, aço es un bazar abierto 24h; als jugadors, tranquils que s’hen podeu anar cuant vuigau y els representants están mes contents que mai. Puc entendre que en este panorama i en la pasta que s’hen va a emportar Paco  hi haja pres la decisió de abandonar el VCF, pero desde este modest blog vaig a dirte algo:

A Paco Alcacer: 
   Quina llastima Paco, has perdut la oportunitat de ser una llegenda. Ho tenies tot, valencianiste de cuna que desde chiquet ya estabes en el VCF, el somni de moltissims críos. El equip de la teua terra, Paterna al costat de casa, Mestalla en tu a mort.
   Puchades, Albelda, Claramunt, Fernando etc. Quina llastima Paco, tu anabes a formar part d’eixos jugadors de llegenda que sempre estaran vius perque volgueren tant este escut que renunciaren a tot per defendrel. Tu has renunciat a ser un jugador de llegenda per guanyar mes diners i per guanyar titols per a un atre equip. Cuant pase el temps els titols es quedaran en Barcelona i tu haurás segut un jugador mes.
   Quina llastima Paco, te imagines d'açi un parell d'anys cuant el teu VCF estiga celebrant el Centenari? tu, seríes l'abanderat del club, la image, el rat penat, el idol de chiquets i majors, estaries forjant la llegenda de Paco Alcacer.
   Quina llastima Paco. Se que en este moment el club no esta be pero en els 80 estaba pijor i jugadors com Arias o Fernando es quedaren per a pasar a convertirse en part del VCF per sempre. En resum Paco, has renunciat a la inmortalitat. Com que se que eres i serás valencianiste et desitge sort, pero…
Quina llastima Paco.
Juan Sebastiá


10 ago. 2016

Bernardo España 'Españeta'

Bernardo España 'Españeta' 

Se jubila el mes gran. Cuantes vegades se gasta en el futbol la paraula "Crack" en gent que no s'ho mereix. Pero en este cas i desde la Penya Valencianista Puçol li dediquem este post i li diguem en lletres mayuscules,
ESPAÑETA ERES UN CRACK¡¡¡¡¡¡
La ultima frase que diu en el video resumix perfectament qui es Don Bernardo:
"Yo he nacido para vivir y morir por el Valencia Club De Futbol"




Españeta, una vida dedicada al Valencia CF

Bernardo España 'Españeta' es toda una institución en el Valencia CF, donde ha trabajado como utilero desde más de 55 años, recuerda en VCFplay algunos de los mejores momentos vividos en la entidad valencianista. En esta entrevista Españeta habla con VCFplay de los entrenadores y jugadores que le marcaron, del privilegio que supone haber presenciado en primera persona gran parte de la historia del club y el haber conocido a sus leyendas, entre las que él, sin duda, ya forma parte. El Valencia Club de Fútbol ha decidido que ´Españeta´, ejemplo de profesionalidad y entrega a los colores, santo y seña del valencianismo, reciba el cálido homenaje de la afición en los actos previos a la disputa del Trofeo Naranja, este sábado, día 13 de agosto. Por tanto, Españeta será el último hombre en salir en la presentación para recibir la ovación de Mestalla y el cariño del valencianismo.
El Valencia CF entregará a Don Bernardo España, que ya es poseedor de la insignia de oro y brillantes, una placa conmemorativa y ruega a toda la afición que se sume a este homenaje en el estadio a una persona entrañable e irrepetible.


27 jul. 2016

1ª Reunió De La Temporá i Primer Programa De Passió Valencianista

1º Passió Valencianista d'enguany.   
Ramón geni i figura, en este programa podreu coneixer les opinions de un amant del VCF i del futbol cuant era futbol. De jove es perdia les clases per anar a Paterna a vore als jugadors entrenar, a ajudar a Españeta i al Papi. Tot aço i mes en un programa especial d'estiu que recomanem no sel pergau.     



1ª Reunió De La Temporá

Bon estiu,
Ya hem començat l'any penyer. El pasat divendres ferem un sopar-penyer-reunió com fem tots els anys per tal de marcar un poc les pautes de cara a una nova temporá. Per als que no poguereu vindre dir-vos que basicament anem a continuar en la mateixa marcha, es a dir, sopars-penyers per tal de no pedre les bones costums, alguna paelleta, algun desplaçament etc, pero no cal dir que estem oberts sempre a noves propostes. Ferem repas dels conters i de com anat l'any.

La cuota decidirem continuar en la mateixa, es a dir 30 euros a partir de 16 anys i 5 per als menors. Loteria tame lo mateix, es a dir soles loteria de Nadal, 30 papeletes per adult i 15 per als menors.  Ya dirém els dies per pagar les cuotes ya que el tema de anar cada u a ingresar-ho al banc está complicat, pero agrairíem que respetareu els dies que vos digam per pagar les cuotes i aixina facilitar la faena.

Están els tickets del dinar de l'agrupació de penyes que será el 13 d'agost. En principi hian dos voluntaris Naquerano i Enrique pero si algú vol anar ya sap que nomes te que dir-ho. Tame vos recordem que les entraes del trofeo Taronja no les gestiona l'agrupació per lo que es cuestió de cada u si vol anar.

En acabar la reunió grabárem programa de radio "Passió Valencianista" i en la secció "Cami Del Centenari" entrevistárem a Ramón. No se com definir el programa: humoristic, raro, no se quin calificatiu, pero lo que está clar es que ha segut el programa mes llarc i surrealista que habem grabat fins ara, no vos el pergau.
Segurament continuarem fent el programa de radio, encara que de este tema ya anirá informant Jesus.

Recordem que queden camisetes del escut de Ramones, si algú en vol que ho diga.

Tame recordem els canals de comunicació habituals:
Bar Camp De Futbol



El 27 d'agost disapte a les 18:15 Eibar-VCF, bon horari per viajar no?

AMUNT, SEMPRE AMUNT 

14 jul. 2016

DE TOT UN POC

  1ª Reunió
   Començem l'any penyer fent un sopar-penyer-reunió el proxim divendres 22 de Juliol. Com ya sabeu repasarem els conters, nous proyectes etc.
 
  Convenció De Penyes
   Enguany el dinar de la Convenció De Penyes Valencianistes es el disapte 13 d'agost. Com sabeu tenim dos tickets per al que vuiga anar. En el cas de que vuiguen anar mes de dos es reserven les plaçes que façen falta i el que costen es repartix entre els que van. Cada ticket val 40 euros.
El mateix dia a les 21:30 es celebra en Mestalla el Trofeo Taronga, com ya sabeu les entraes ya no les gestiona l'agrupació per lo que corre a carrec de cada u el tema de les entraes a no ser que es decidirá anar tots junts o algo aixina, aixó ho parlarem en la reunió.


Aprofitem este post per felicitar el seu 70 aniversari del mes gran, Pepe Claramunt.


6 jun. 2016

COMUNICAT PENYA VALENCIANISTA PUÇOL


  
    La Penya Valencianista Puçol per total unanimitat decidix recolzar la protesta #AnimarNoEntiendeDeEdad. No es tracta soles de recolzar directament a la CURVA NORD, es mes mostrar la nostra disconformitat front a la decisió presa per el VCF de no deixar animar als majors de 30 anys puix considerem que es absurda i discriminatoria.


Les passions no tenen edat. Els sentiments sempre son jovens.