CAPÍTUL 13º Lliga 70-71 "LA LLIGA DELS GERMANS CLARAMUNT"
CAPÍTUL 13º
Lliga 70-71 "LA LLIGA DELS GERMANS CLARAMUNT"
Jornada 28ª CE Sabadell F.C. 0 - 1 Valencia C.F.
Vaja manera de patir¡¡. Si el gol de Forment va ser en el 92, el d'Antón fon en el 89.
Tres o cuatre mil valencianistes en la grada en un camp ple fins a les banderes. Fins i tot es veu en les fotos a gent dalt de les tanques publicitaries. Terreny de joc en molt males condicions i partit de molta lluita i brega. Una vegada mes pareix ser que les "primes" anaven que volaven, encara que en eixos anys, les primes per guanyar no estaven mal vistes. Els jugadors locals es prengueren mal la derrota i fins i tot l'entrenador del Sabadell Pasieguito, va perdre els papers i va insultar als jugadors valencianistes en el túnel dels vestuaris.
Pressencia de seguidors blaugranes per tal de fer força per a que el VCF perguera el partit, pero que els valencianistes en les seues traques, banderes i cántics es varen apoderar clarament.
Brutal la foto d'aficionats dalt de les tanques publicitaries
Els dos germans de nou titulars, de nou jugaren tot el partit i els dos estigueren de sobresalient.
CLARAMUNT. Sobresaliente. Luchó muchísimo, bregó sin descanso y fue, con Paquito, el cerebro director del juego de su equipo. No tuvo suerte en el tiro a puerta. Jenaro, su "sombra" no pudo con el.
CLARAMUNT II. Sobresaliente. Un gran partido del menor de los Claramunt. Lucha continua y un juego de categoría. En la segunda mitad basculando para ayudar a los grandes canalizadores del juego valencianista.
-----------------------------------------------------------------------------------
Jornada 29ª Valencia C.F. 3 - 0 Elche C.F.
Ambient casi festiu en les grades, l'eufòria de l'afició es dificil de controlar, tifo per a rebre a l'equip en el Luis Casanova que mes que un partit de lliga semblava una celebració. Era comprensible, després de tants anys, el titul estava mes prop que mai.
Pero el partit calia jugar-lo i a ser possible guanyar-lo per tal d'anar a Sarriá en mes tranquilitat.
Per açò té tant de merit esta lliga, els Forment, Sergio, Enrique, etc. Eren jugadors que venien de tercera i no estaven preparats per a esta pressió i per a esta classe de partits en tanta responsabilitat. Era impossible abstraure's de l'eufòria que regnava en Valencia i per a d'ells dificil jugar este tipo de partits.
L'Elche era el colista pero va ficar les coses molt dificils al principi, com hem comentat els jugadors valencianistes els va costar ficar-se en el partit per la pressió. Tot va canviar cuant Valdez al minut 20 va marcar el primer, l'equip es va llevar un pes de damunt i va començar a jugar i manar del partit. Al minut 40, Valez va tornar a marcar i sentenciar el partit. A dos minuts per acavar el partit, Enrique Claramunt va fer el 3-0, l'últim gol del Valencia en esta memorable temporada.
Locura total en el Luis Casanova.
La nota negativa les lessions de Valdez i de Sol.
Ara calia rematar la faena en Sarriá.
De nou els dos germans juguen de titulars tot el partit i de nou a un alt nivell.
Pepe per primera vegada en partit oficial va ser el capità per l'absència de Paquito.
CLARAMUNT. Sobresaliente. Capitán por primera vez oficialmente. Sentido de la responsabilidad, ordenador de gran parte del juego de su equipo y lucha constante. Fue marcado de cerca por Emilio, primero, y por Ciriaco, después, cerrándosele siempre el camino hacia el gol.
CLARAMUNT II. Notable. Tras su gran partido en la Nova Creu Alta, Enrique Claramunt confirmó su gran momento de forma y juego, siendo muy aplaudido. Su gol fue un prodigio de oportunidad.
