Cròniques Desplaçament A San Sebastián

   Molt bo el desplaçament a San Sebastián de 6 membres de la Penya Valencianista Puçol. Si algo ens quedà clar es que tornarem. Pero per ilustrar-vos lo que va ser, vos deixe dos cròniques. La primera de Jesus Novella, ya sabem que els Novella escriuen poc pero cuan ho fan... chapeau!. La segon de Mar Sebastià una debutant que apunta maneres i que li dona un toc femeni i fresc al blog, molt bo Mar.

Crònica De Anoeta i Algo Mes......

   Tota la setmana amb el mateix pensament (maleïts minuts finals, cuant de mal ens estan fent) des del minut 90 del partit contra el Màlaga, la sensació de tindre un nuvol damunt del cap cada dia...

 I en el pensament un vell anunci d'una campanya d'abonaments de l'atleti que deia la famosa frase, per que som de l'atleti....? Pues aixo, ¿Per què som del valència? d'un temps cap asi hem d'aguantar les gràcies i les burles d'amics, coneguts i les que mes foten, les d'aquells que no et dirijixen paraula i que ara s'acosten per a recordar-te com va el teu equip. Ara fins al que no li agrada el futbol té un discurs que donar-te o algun arreglo per al teu equip.

   Com dic, així portem un temps, el rellotge se'ns va parar en aquell gol de M'bia, i a pesar de la classificació per a la champions de l'any següent, tot ha anat de mal en pitjor des de entonces.

 No entraré en debats de si Lim era la millor opció o no, reconec que sense arribar a il·lusionar-me amb grans fitxatges i tot el que se'ns va vendre, si que esperava que almenys ens portara la pau social, i per damunt de tot la pau financera, però després de dos anys, ni l'una, ni l'altra. Hi ha qui ja vol cremar la falla del de Singapur, i els que inclús li tenen fe, jo sense por de reconéixer-ho, vuic  tindre-li fe, vuic  pensar que aprendrà dels seus errors i tornarà a posar sentit comú a les seues decisions i les seues accions, vuic  pensar-ho, pero....

   En fi, este tema dóna per a llibre, i jo no puc opinar amb molta claredat, perquè sempre pense que tot es va a arreglar, que el següent partit ho anem a guanyar etc etc...

Així que parlaré de l’ultima setmana, amb la punyetera pregunta... Per què som del valència? Tota la setmana cagant-me en la mare que els va parir, sense ganes de tornar a Mestalla, ni de sentir parlar de futbol i entonces arriba el divendres, 6 del matí, sona el despertador per a anar a currar i en el meu cap sona una nova pregunta...¿anem a donosti?

   El següent, missatge al meu germà, i la resposta bén clara: ¿eixim hui o demà?

 Cridem a Juan, el gran irreductible,el etern presi, que ja estava en Sant Sebastian, i després de confirmar-nos que no hi hauria problemes ni d'hotel, ni d'entrades, decidim eixir el dissabte ben mati.

 Una crida mes, al meu fill: Xavi, -el tio i jo ens n’anem a Sant Sebastian.... Sense temps a acabar la pregunta.... Pues jo també vaig!!!! Pensat i fet!!!! A Donosti!!!!

Iniciem un viatge en què l'únic que pensava en la victòria era Xavi. 2-3 era la seua porra, els altres, ho véiem molt negre, mes que la boira i els núvols que ens van acompanyar tot el camí.

 Arribem i la ciutat ens va rebre amb una temperatura increïble per a les dates que estem, després de comprar les entrades, una cerveseta i unes tapes, algo per a menjar (Ramon, no vam menjar en un “ desllunat”) ens pugem a descansar a l'habitació, poc de temps vam poder estar en l'habitació, de seguida vam anar a l'estadi, per a fer-nos les fotos de rigor i entrar en modo partit.

Del partit que dir, enèsima decepció esta temporada, por per no voler veure el fons d'este equip, por a viure algo que no volem ni anomenar, però que a tots se'ns ha passat ja pel cap. Una primera part depriment, sense ànima, sense ganes, i sense futbol, algo que ja és normal en el nostre equip, però que em negue a acostumar-me, este no és el meu valència, m'el han canviat!!

Després, una segona part mitj decent, seguim sense futbol, sense ànima, però almenys alguns li van posar ganes, amb que poc ens conformem ja...

 I en eixes que acaba el partit, i ens n'anem de pintxos per a ofegar les penes, i ací, en eixe moment me va vindre la resposta a la maleïda pregunta...¿Per què som del valència?

   Jo sóc del valència per tots els abraços de gol que m'ha regalat, per totes les alegries que he compartit amb la meua gent, per totes les ocasions que ens hem alçat l'anime els uns als altres, sóc del valència, perquè a Mestalla em sent com en ma casa, perquè dóna igual com estiga l'equip, sempre hi ha un viatge que ens va a deixar moments increïbles, i continuarem viatjant, ja siga a Anoeta, al Calderón, o al Carlos Belmonte, i per descomptat, com cantem en la SUD... Soy del valencia porque el mundo me ha hecho asi, no puedo cambiar, un sentimiento blanco y negro que recorre el corazón, porque al valencia yo le quiero el valencia es mi pasión, otra vez, quiero verte CAMPEON!!!

I ho tornarem a veure, li pese a qui li pese!!

I tu, ¿¿perque eres del valencia??

Jesus Novella.

#FRIKISdelVALENCIACF. 

   #FRIKISdelVALENCIACF.  Com a filla de una de les persones que mes enamorats estan del VCF, no hem queda atra que compartir este sentiment. Este sentiment el fa traslladarse a qualsevol lloc, compartir moments, conèixer a nova gent i per damunt de tot els fa sentirse vius i voler compartir-ho en els demes. I si, ahi es aon entre YO! Jeje.. no tinc molta memòria, però recorde cuan era mes chicoteta, (si, mes que ara) i   estar en Gol Gran, pintant o tocant el tambor o animant, quina època aquella, un VCF com ¡DEU MANA!. 

   Desde ahi tot ha sigut una aventura, desplaçament a una nova zona de Mestalla en la que cal dur: uns prismàtics (essencials), una bona chaqueta o chubasquero en cas de plutja, estar un poquet com una cabra, ganes de animar i per als majors de 18 anys una petaca ven plena (cada u a el seu gust).  Van passant partits i quedades per anar a Mestalla o anar al bar a vore el futbol i cada vegada com que va agradante mes i mes, vas relacionante en noves persones i va anat a mes. Entonces acabes anat de viage a  Getafe o San Sebastián.

   Com ha novata que soc en açò dels desplaçaments, eixos han sigut els únics que he fet per ara, perquè pare...¡ARA YA NO ME DEIXES EN CASA!. El últim viage ha segut a San Sebastián. Un viage familiar, en el que me he dut sorpreses com, arribar al hotel i estar el estadi a quatre passes o la improvisació dels Novella, que aparegueren el dissabte per el mati. Que dir de San Sebastián, pues que està molt bo, si tal cual, fan unes tapes i un pernil molt bo, que s’ho diguen a Xavi. A part del menjar poguérem confirmar lo bonica que es la ciutat i el dissabte disfrutar de una vesprà de futbol.

   Yo no soc ninguna experta del futbol, a mi soles m’agrada vore al meu Valencia, animar-lo i apollar-lo i això es el que vaig fer allí. No estan en el seu millor moment, per això soles fa que els anime mes y que estiga mes present. El dissabte poguérem vore, no de molt propet, dos gols, atra parada de penalti del gran Diego Alves y una segona part prou bona. Daixò es tracta aquest sentiment, no?, de estar en lo bo en lo mal i en la millor companyia. Per a mi a segut mes que un viage complet, hem conegut a gent increïble, que mos ha contat anècdotes y un poquet de la seua historia, hem disfrutant de una ciutat molt chula, hem viscut moments que s`han convertit en anècdotes, hem vist atre estadi y hem fet una de les coses que mes nos agrada ser uns..... #FRIKISdelValenciaCF. 

Mar Sebastiá

AMUNTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTT