Crònica del Desplaçament a San Mamés 2013

   A les 8 del mati eixíem Jesus, José G., Ramón, Juanjo, Ono i Juan cap a Bilbao. Viatge molt comodo en una furgona de 9 places carregá de beguda, pa, fiambre i picoteo i de molta il·lusió. Pararem a esmorçar en el lloc aon mes fret feia en tota Espanya i aon poguerem comprovar com se les gasta la benemérita, mentres dos dels guardies civils estaben en el bar feren a un tercer “el novato” netejar el cotxe enmig d’un aire de por i gelat com ell a soles.

    A pesar de les rigoroses paraetes a fumar aplegarem promte a Bilbao. Després de resoldre un problema en la pensió (que curiosament estaba justet al costat de un enorme cuartel de la guardia civil i que desde la finestra de la pensió es veía una enorme bandera espanyola) anarem a dinar. Entrarem al primer bar que pillarem i l’única taula que tenien era en un desllunat brut i ple de trastos. Ramón no donaba credit a lo que mos estava pasant: esmorçar en Siberia, problemes en les habitacions de la pensió, al costat de un cuartel en Bilbao, dinar en un desllunat brut, etc. Afortunadament les coses anaven a cambiar.

    Després de un descanset a la pensió anarem a vore la ciutat. Lo primer que verem va ser el famos “Guggenheim”,  per fora clar, com fa tot el mon. Pegarem un pasejet per el centre i ja es dirigirem a l’estadi. Entrarem a vore el museu del ATH i per 5 minuts tinguerem la sort de poder fer la visita guía per San Mamés. La visita estigue molt be i el guía un forofo del ATH explicá en molt de detall lo que es eixe estadi i la filosofía del club tan arrelada a eixa terra. Per a la gent futbolera com mosatros sigue un moment  especial i mes sabent que La Catedral esta a punt de desaparéixer. Com a curiositat el túnel de entrar al camp que son unes escales en una pendent molt pronunciá i aon no poguerem evitar les típiques bromes de si Banega seria capaç de pujar-les sense jastimarse etc.

    La vesprá milloraba per moments, després de la emotiva visita i com el hotel aon anaven els jugadors estava prop decidirem anar a ferse uns pinxos i esperar als jugadors del VCF. A l’entrá del hotel hiavien valles per que la gent no taponara la entrá. Alli estàvem mosatros fins a que Ono de sobte li tirá morro al asunt i entrá a l’hotel com si fora un client, la situació sigue molt comica ja que un a un i poc a poc anarem entrant tots i allí se quedarem en un salo esperant als jugadors que no tardaren en arribar. Aixína que es ferem un montó de fotos en ells i tame en Rovira a qui li demanarem que ens mencionara en la radio ( i va complir en la seua paraula). Menció especial als germans Jesus i José que anaven a sac agarrant a tots els jugadors que passaven per el costat.

Ja anaba siguent l’hora de sopar i ens dirigirem al casc vell. Després de fer-se uns pinxos i per contentar a Ramón que estaba obsesionat en menjar-se un xulletó, entrarem a una Sidrería-Asador que estaba molt be i aon a banda de pegar-se una fartá de escandol hiagueren diversos moments divertits, escarciant la sidra, Parreta gavinet en ma demanant la carn, Ono dient-li “machote” a la cambrera, Ramón demanant a la jefa fer-se una foto de grup, en fi…. Ferem un poquet el cuadro pero s’ho passarem de p.m. Com ja era tart es ferem una copa i ens vam anar ja a la pensió a descansar.

     Al matí i després de un pertinent desdijuni ens vam anar cap a l’estadi en la furgona i la aparcarem en un parking propet del camp. Se equiparem de valencianistes i lo primer que ferem es anar a la tenda del ATH que esta en el mateix estadi. Hi havia molta gent buscant entraes ja que se acabaren totes en taquilles. Comprarem alguns regalets i tornarem a la furgona a deixar els regals i de pas agarrar les entraes que Juan com es normal en ell se les había deixat en la furgona.

     Tornarem a l’estadi i avans de entrar se ferem uns pinxos en els bars de vora camp. Hi havia ja molt d’ambient pero en ningún momento tinguerem cap problema, la gent molt agradable. Dins de el estadi pengarem la pancarta de la penya i se posarem junt als cuatre amics de la SUD. Erem mes de 200 valencianistes en la grada que estava en un corner a ras del camp. El lloc era inmillorable. Presenciarem un gran partit en un San Mamés ple i en un ambient espectacular. Impresionant vore com tota la gent esta al costat del seu equip desde el primer minut, no es que animen molt en cuestio de cantics, com ja va comentar Carlos en la crónica de l’any pasat, els cantics es llimiten practicament al Athletic,Athletic, pero están al costat dels seus de una manera incondicional i fiquen molta presió tant als àrbitres com als seus propis jugadors que ho donen tot al terreny de joc. Un ambient molt ingles.

A pesar del resultat varem disfrutar molt d’este viatge, ara toca tornar per vore el nou estadi, s’hapunteu?.

Frases per al record:

Cuant aplegarem a Bilbao de repent començarem a dir-ho tot escomençant per Bilbo:

_Anem al Bilbohotel, agarrem el Bilbobus, anem a algún Bilbobar etc….

En el Asador sopant la cambrera li feu una broma a Parreta i tot serio i gavinet en ma:

_Traeme la carne!

La cambrera replegant els plats que pesaben un monto com a bona vasca els carrega tots de una vegá i Ono volent ferli un piropo li amolla:

_Ahi “machote”

Apleguem al Hotel per la nit i en recepció hiabia un sudamerica i amolla Ramón:

_Dili al Kun Agüero que mos done la clau.

Buscant un bar per fer-se la ultima i diu Ono:

_Anem a aquell bar que te una llum verda. Resposta:_ Es un semáforo Ono!

Després de fer el tour per l’estadi i que el guía mos insistira en que a la gent no li agrá que diguen al seu equip “el Bilbao” per a ells es el Athletic, en el carrer parlant en un aficionat del Ath en xapela i tot Ramón li diu:

_Mi segundo equipo es “el Bilbao”