La Camiseta De Kempes
Fa ya molts anys Antonio Eriza natural de Villanueva Del Rio y Minas (Sevilla), va vindre cap a Valencia a treballar. Es va establir en el Puig aon treballá en diferents llocs com l'hotel Ronda, la Cartuja del Puig etc. Cuant treballaba en la Cartuja va coincidir que Kempes montá una escola de futbol alli mateix i ahi es aon Antonio (Betic de tota la vida) conegué a Mario Kempes. Antonio feu amistat en Mario, procuraba sempre que no li faltara de res y Kempes un dia li va regalar esta camiseta.
Antonio una vegá ya jubilat, ell i la seua familia s'hen van tornar a la seua terra. Antonio es va guardar la camiseta com or en drap.
Casualitats de la vida el fill de Antonio, Rubén, es el amic de la meua neboda Marta. Enguany organitzarem un viaget cap a Sevilla per semana santa per tal de vore la ciutat i de pas coneixer als familiars de Rubén. Estiguent en sa casa dinant en els seus pares, estabem charrant de tot un poc i per supost de futbol i Antonio em va contar l'història de la camiseta. Es va anar a buscarla per ensenyarmela i cuant va tornar per a la meua sorpresa hem la va regalar. Yo no m'ho podia creure, tenia davant una camiseta regalá per el mateix Mario Kempes y que Antonio la habia tengut guardá de manera impecable una montoná d'anys. Com vos podeu imaginar hem vaig negar a rebre eixe regal pero tant ell com la dona com Rubén van insistir en que me la quedara sabedors que yo sabria apreciar-la. Sempre els estare agraits. Hem vaig prometer que cuant tinguera ocasió li la ensenyaria a Kempes i li contaria la història.
Aprofitant que en la "Welcome Party" anaba a estar el Matador, vaig agarrar la camiseta i vaig anar cap a Mestalla aon prop de 7000 seguidors anaren a coneixer als nous fichajes. En acabar l'acte molta gent es quedá per tal de aconseguir una foto o un autógraf dels nous jugadors pero el mes solicitat en diferencia era Mario Alberto Kempes. Hem va sorpendre gratament com la majoria de gent, chiquets, jovens i majors a pesar dels anys que fa, a qui mes buscaben era a d'ell. Aixina que vaig tindre que aguantar un bon rato ya que Mario en una paciencia admirable atenia un a un i sempre en un sonriure per a tots, un autentic crack. Per fi hem toca a mi, cuant li vaig ensenyar la camiseta solta una exclamació i digue -- madre mia cuantos años tiene esa camiseta. Li vaig contar l'história rapidament i firmá i mos dedicá la camiseta.
La camiseta anirá directa al bar Camp De Futbol de Puçol a decorar eixes parets que Ramón e Inma han convertit en un mini-museo valencianista.
Gracies Mario!!!
