PUÇOL VCF I PROU

PEPE CLARAMUNT

LIBRE

LIBRE 

LA BIOGRAFÍA DE RICARDO ARIAS




   Poques voltes un títul d'un llibre és tan encertat. Definix al millor lliure de l'época i al mateix temps també a la persona.  Per als de la meua generació, Ricardo ha segut tot un referent. Com nos feia gaudir des de la general nort. Recorde el partit (es fa referència en el llibre) en el que Arias complia 500 partits en el VCF, la pancarta que es va penjar en la penya Yomus resava "Arias: el maestro continúa, el mito nace hoy".  Ricardo es la mescla perfecta de jugador de fútbol, elegant, llest, sério, pero al mateix temps d'els que no s'arruga, d'els que tiren del carro, d'els que són responsables en l'escut que representen per que entre atres coses ho porten al cor. Sense dubtes et mereixies un llibre.

   El llibre es una maravella, he gaudit molt llegin-to, Fran Guaita, l'autor, mos acosta de manera directa a la persona i t'ajuda a coneixer a fondo a la llegenda. Com comenta Rafa Lahuerta en l'Epilec "la prosa es hipnotica perque no busca el seu lluïment sino que Arias mos conte la seua vida com si estiguerem en ell en la barra de Bar Mestalla" .    El prólec corre a carrec del seu amic-germà Mario Alberto Kempes.

   El capítul 5 del llibre es diu "De major vullc ser Claramunt" en ell es conta quan Ricardo de jove acodix a Mestalla a presenciar un VCF-ATH i queda meravellat de l'actuació de Pepe Claramunt. Uns anys despuix un Ricardo Arias cohibit entra al vestuari del Valéncia on entre atres es troba el seu ídol. En el permís de l'autor vaig a escriure unes llínees del llibre que nos ajuden a conéixer mes quina  classe de jugador va ser Pepe Claramunt, un lider té que ser-ho tant en el camp com en el vestuari.

" Ya en el mes de octubre, tras uno de esos ensayos entre titulares y suplentes, Pepe Claramunt se cansa de verlo jugar con el pie encogido. De camino al vestuario, hace un gesto a Arias para que no se marche a la ducha y lo acompaña hacia el centro del campo. Sentados sobre el cesped, el veterano centrocampista le habla con tremenda claridad. Para que el muchacho esté más cómodo en la conversación, se dirige a él en castellano:

- Richard, lo tienes todo para triunfar. Buen físico, mucha calidad, colocación, inteligencia... ¡Hasta eres guapo! Pero si no das un paso adelante no vas a jugar aquí. Esto es el Valencia. Hay que sufrir, dejárselo todo, morder, apretar, pedir la pelota, no esconderse... Y escúchame, me respetas demasiado. Si me tienes que pegar una hostia o darme un empujón en el campo, lo haces. A mi y a quien sea.

- Hombre Pepe...

- Ni hombre ni nada. Sabes que no me equivoco con lo que digo.

- Tienes toda la razón. Lo puedo hacer mucho mejor.

- Claro que puedes. Manolo tiene mucha fe en ti. Y estoy seguro que no se equivoca.

- Gracias, Pepe. Pensaré en todo lo que me has dicho.


    Pepe li va marcar el camí i uns anys despres Ricardo en la seua propia personalitat va portar el braçalet en honor.

Bo, aço es una chicoteta mostra del que vos espera en este llibre, valencianisme pur directe a les venes que en estos moments es mes que necessari. 

Moltes vegades hem comentat en este blog que algunes lectures haurien de ser obligades per als que volen formar part del VCF, este llibre pasa a ser un d'ells.

Enhorabona a Fran Guaita i per supost a DON RICARDO PENELLA ARIAS.  

 


   


   

About Author Mohamed Abu 'l-Gharaniq

when an unknown printer took a galley of type and scrambled it to make a type specimen book. It has survived not only five centuries.

Start typing and press Enter to search