PUÇOL VCF I PROU

PEPE CLARAMUNT

2º Desplaçament de enguany. (London, Stamford Bridge)


                       Mos sobraren dos hores de viatge

      Tot començava ben matinet, "a les cinc del matí en l’esglesia" eren les últimes paraules que se dirigiem els 4 membres de la Penya: Miguel "Dobló", Juanjo "Parreta", Gaspar i Aarón, el disabte al finalitzar el partit contra l’Espanyol. I aixi va ser a les cinc del matí del dilluns ja estavem tots preparats pa escomençar el viatge, primer direcció Alacant i segon i ja en avió direcció Gatwick, un dels cuatre aeroports de la ciutat de Londres.
     Obviarem en esta crónica el xicotet lapsus de l’ aeroport de l’Altet, ara se riguem perque al final tot va eixir bé, pero asegure que se vivirem moments de tensió per part d’alguns membres de la expedició. Ja s’enterareu. En cuant als viatges en avió tot bé tant al anar com al tornar, ni turbulencies, ni marejos, ni res de res, soles el retràs del vol de tornà.

     Continuavem en més viatges, esta volta en tren, Gatwick Express, se diu la companyia, trens molt aseats, comparant-los en els que jo conec de Renfe, i de preu unes 17 £ per persona anar i tornar, lo que al canvi crec que son uns 20 €, tampoc està mal ja que este tren mos comunicava en mitja hora directament desde l’aeroport a una de les estacions de metro mes importants, com es la de Victoria.
   Un atre mitjà de transport que sumaven al viatge: El Metro de Londres, mes conegut com el Underground. Mitjà de transport molt efectiu, aixó sí quant li agarres el fil, mosatros al tercer o cuart viatge ja se ferem en ell.
   La primera parà: Fulham Broadway, a uns metres de Stamford Bridge, i com sol ser habitual en estos viatges els primers visitants espanyols que se trobem: de PUÇOL, esta vega era la periodista Agueda Bayarri, corresponsal de Antena 3; fotos, videos i en les noticies de les tres que mos vorieu. Ho aixó espere.

   Per fi arrivabem a l’hotel, al voltant de les dos, hora inglesa, les tres de la vesprá en la terreta. Hotel situat a uns carrers de Stamford Bridge i que per anar a dormir i desdejunar mos sobraba. Aixó si en Espanya ne tenim de molt millors. Una volta instalats en l’hotel i després de un dinaret a base de hamburgueses, tornavem a Stamford Bridge, mes concretament a la seua tenda oficial a mirar, ja que les compres se feren el dimarts.
    I després del shopping, a vore Londres, a part del fútbol un dels atres objetius de la expedició, o bueno de mitja expedició, alguns a les 6 de la vesprà ya se n’hagueren tornat a l’hotel, també obviarem noms i cognoms, jejeje.


   Picadilly Circus, Trafalgare Square, London Eye, The Big Ben, Harrrods, Buckingham Palace, The Thamesis River, i posiblement algun monument més que pasariem pel seu costat i que no sabriem que era, ha sigut tot lo que mos ha donat temps a vore entre la vesprà del dilluns i el matí del dimarts. Els menjars que hem fet tots, bueno casi tots a Gaspar li entrava per la vista el menjar pero no per la boca, jejeje; casi mes italians que inglesos, un sopar a base de pizzes i el dinar del dimarts a base de spaghetti a la carbonara.
   I ara ja pase a parlar-vos de fútbol. A les cinc de la vesprà ja estavem pels voltants de l’estadi, reunits en gent de la població, en total ne seriem uns 12, periodistes citats anteriorment incluits. Molt de ambient valencianista, molt de càntic a les afores de l’estadi esperant l’arriva dels jugadors, arrivà que se produia al voltant de les 18:15. I una vegà l’autobus arrivà procedirem a l’ingrés a l’estadi, i es aci a on se produïx tal volta lo mes lamentable del viatge, resultat del partit a part, que va ser el moment que mos requisaren la bandera de la Penya i els bocadillos de pernil que s’haviem preparat. Cosa que no entenem perque després en altres camps veguem vengales, etc, etc….suposem que serán capritxos de la Uefa, aixina que presi ja saps o li fiquem el logo de la Uefa a la bandera o la fem mes xicoteta pa que mos dixen entrar-la als camps.
    Lo de després, pues ja ho sabeu, dos hores "perdudes" en Londres, l’ambient de l’afició algo gelat per a lo que deuria haver sigut, tenia raó "Parreta" en que mos farien sentar-se, cosa que conseguiren a mitjes, Aarón no se senta ni un minut i jo el "Dobló", que suscriu esta crónica, sentat a mitjes ya que tenia un xiquet raere.
   Atre detall important i que no he vist reflejat en els diaris ni nacionals ni valencians es la provocació que sufrirem per part d’un calvo cabró en el descans del partit, calvo que no sabem si seria algun ex-jugador o que, pero que pegà una volta al camp i al arrivar al nostre corner s’encara en tota l’afició allí present. Espere que la Uefa sancione al Chelsea tant per aço com per els dos ninots que votaren al final del partit i que segons man dit tampoc isqueren en la Tv.


  Bo, pues jo crec que no me dixe res per contar, esperar que el nostre equip arrive ara lo mes lluny posible i que pugam repetir viatge tant les cuatre persones de la penya que ara em viatjat com el resto. Yo si fa falta gestione lo que siga, crec que no ha estat mal organitzat la cosa, sempre nian cosetes que millorar, clar esta. Dixe el apartat dels comentaris del blog per a que el resto dels meus acompanyants apunten mes cosetes….

AMUNT VCF !!!!!!!!

Cronica: Miguel “Dobló”; Fotos: Aarón, Gaspar, Parreta



About Author Mohamed Abu 'l-Gharaniq

when an unknown printer took a galley of type and scrambled it to make a type specimen book. It has survived not only five centuries.

Start typing and press Enter to search