LA FINAL DE COPA
LA FINAL DE COPA
Totes les finals son especials, cada una de les que hem vixcut han tingut la seua esséncia i les seues connotacions i esta última per supost que tame les té. Com diu Raúl Gómez en el seu articul a Plaza Deportiva (mes avall fiquem l'enllaç) esta ha segut "La final dels nostres fills".
Nomes havia que mirar la gent que anarem en l'autobús de la penya per a donar-se conter que per a la vella Secció-Puçol, ara convertida en Penya, esta final era diferent. Chiquets, chiquetes, jovens, majors, pares en fills-es, gent que no era de la penya, matrimonis, en fi, una mescla molt bonica en la que per a la majoría era la primera final.
Decidirem anar en bus llogat per nosatros i en dos plaçes per persona, hi ha que dir que aço va ser un encert total, va fer el viage molt mes cómodo i divertit al anar i practic per a la tornada. Es una opció a tindre en conter per a posibles desplaçaments.
Eixirem a les 06:30 del dissabte, després de arreplegar els bocates que ens va preparar una vegada mes el BAR NOVELLA, "Moltíssimes gràcies, no es fàcil tindre preparats 60 bocates a les 6 del matí, que per cert, estaben espectaculars". Les primeres hores varen ser una presa de contacte en el personal pero després de la paradeta per esmorçar la cosa va canviar. Cal resaltar que la vella guardia estigué a l'altura i va saber tirar del carro i donar-li "vidilla" al viage, tame es just reconeixer que la juventut col.laborà i animà lo seu i entre tots convertirem el viaje en una festa en armonia entre tots.
Nos la mereixíem¡¡¡¡¡¡¡¡
AÇI VA UN VIDEO RESUM:
Raúl Gómez Zaragoza "plazadeportiva"
Crónica De Jaume Garcia..........
Final de la Copa del Rey en Sevilla:
Este 25 de maig será recordat per moltes coses, una d'elles será perque va ser la primera vegada que vaig anar a una final i que millor moment que en el seu centenari.
En il.lusió i en ganes em vaig alçar a les 5:20h per anar a desdijunar al Bar Novella i a les 6:30h eixirem cap a Sevilla, la primera parada va ser a les 9h per esmorçar, la segona parada va ser a les 12:30h per a estirar les cames i la última parada va ser ja en Sevilla a les 15h prop de l'estadi.
Després de agafar forces i fer temps per a que foren les 18h i començar a caminar cap al estadi, cuant arribarem vaig tindre la sort de poder vore com arriba l'autobús del equip, cuant pasa per davant meua anarem cap el estadi per a entrar a les 20:15h.
No vaig vore casi res del partit, sols el mes important, els gols, d'un Valencia que sobretot la primera part volia la copa, aunque sempre pasa el mateix, perdones ocacions de gols i el barça que es molt bon equip te tingue 20 minuts tancat en el teu camp, el equip va saber aguantar les embestides, cuant pasaba el temps i al no saber cuants minuts quedaven jo vaig patir, estaba confiat de que la copa era per al Valencia. Cuant pità el final vaig botar de alegría i de il.lusió, ho vaig celebrar com un xiquet, este día el duc dins del cor.A les 00h començarem la tornada a casa cansats i contents.
Queeeeeeeeee bonico es ser del Valencia CF.
