REFLEXIONS POST-FINAL

REFLEXIONS POST-FINAL  

  

Guanyarem en tot menys en els penaltis.

   Per desgràcia el club esta dirigit de manera nefasta, llamentable i inclús despreciable. Hem tingut abans  dirigents torpes pero mai a este nivell d'inoperància i ignorança, pero en lo que si superen a qualsevol antecessor és en la seua maldat, el seu despreci total a l'entitat i també cap al futbol espanyol en general. Estem en un moment en el que l'equip en els Soler, Gayá, Paulista, etc, estan tirant del club a dures penes i en una situació de desamparo total per part dels seus dirigents.

  És per tot això per lo que me sent molt orgullós del comportament de l'afició del Valéncia en esta final. Ha segut tot eixemplar, mils de valencianistes, molts d'ells inclús sense entrada, creant un ambient brutal durant pràcticament tot el cap de semana. Colorit, traques, càntics, etc. Dins de l'estadi l'animació ha segut com poques voltes, és mes, l'ànsia per voler animar sense parar fea que en moments hi havia varis càntics diferents al mateix temps. A pesar de que no se sap molt be perque, érem prou menys que l'afició del Betis, en este aspecte es va guanyar per golejada. 

  Va ser una demostració de madurea colectiva, l'afició està en l'equip per que veu que ho estan donant tot, per que veu que necessiten del nostre respal. Estan a soles i l'afició ho sap. 

   Lo del minut 19 va ser una atra demostració de madurea. Que en mig d'una final es cantara el "Peter Vete Ya" té molt de merit.  Ara toca refrendar tot aço en MESTALLA, en el carrer, a on siga. Mos juguem la supervivencia del Valencia Club De Futbol. 

   Tot aço demostra que l'aficio d'una manera casi unanim ya ho te clar, tots a una, ni un pas arrere. Els Insas o Valleses s'han quedat sols, es mes, l'absoluta indiferencia es lo millor, eixes batalletes Twitteres no porten a cap lloc, no se mereixen ni un minut d'atenció,  tots a una, es l'hora.

  Fins a 10 membres de la Penya Valencianista Puçol acompanyarem a l'equip en Sevilla. El viage un exit, una vegada mes ficarem un bus en el que ens acompayaren gent del poble a mes de El Puig, Massamagrell i Moncada.  Promte ficarem la crònica. 

¨Viajarem Per Tot El Mon Orgullosos Del Teu Nom El Valencia Es El Nostre Campeo¨