Crònica Desplaçament al Nou Camp

   Tot va començar el dijous a les 20:00.

  Estava fumant el cigarret de la victoria després de un atre dia de curro per oblidar i va eixir a la porta el fill del meu jefe:

-Jesus, tinc dos entraes per a demà en un palco del Camp Nou.

  Fruit del meu cabreig en el mon que porte ultimament  li vaig dir que no podía anar, pero en el cami de tornà a casa, vaig recapacitar. Jo ja ho havia viscut, pero el meu germà tame mereixia viure eixa experiència, encara que  tornarem a casa en un sac ple de gols.

-Jose, ¿vols anar el dissabte al Camp Nou? Me donen dos entraes.

 -Jo acabe a les 6 de treballar,si tu conduixes, jo fique el coche. 

  Res mes a dir, Novella’s on tour!!!!!  

   El dissabte eixirem a les 9 del mati, desdijunarem ab la trista noticia de la mort de Don Luis Aragonés, un moment de baixó, recordant al primer entrenador que me feu pensar que el meu Valencia podía ser campeo.

   Després de la sablà del peatje (44 €, ¿CRISIS??) arrivarem a Barcelona, buscarem com a locos puesto per a aparcar (son un poquet radicals a l’hora de tallar carrers i fotre aparcaments) i a la fi aparcarem en un parking ben situat per a no ficarse en lios a l’eixir.

   Dinarem al voltant del Camp Nou, enfront de les taquilles, del palau blaugrana i de la pista de gel. Destacar l’impresionant tenda que tenen, tres plantes en unes escaletes que fan de tribunes per a poder vore unes pantalles a on van ficant els millors gols de la temporà i molta informació del primer equip i de tota l’escola.

   A les tres, cuant deixà de ploure un poquet, decidirem  entrar en l’estadi,  quina agradable sorpresa es trovarem al arribar, un palco, que si be no es molt gran, si que es molt acollidor, menjar i beure no ens anava a faltar, una tele per a vore les repes i unes butaques a la part de fora per a viure el ambient de l’estadi.

   Varem ser els primers en arrivar, aprofitarem per a fer totes les fotos posibles, abans de que arrivara ningu, per tant de no pareixer Paco Martinez Soria en “La ciudad no es para mi”.

   Pronte anaren arribant els demes convidats, majoria cules, sols erem 6 valencianistes. Al vore una botella de cava que ens havien preparat, vaig dir-los que seria per a cuant marcarem el tercer gol, no meu creuia ni jo…

   Que dir del partit, després de una primera mitja hora a on se veiem vindre lo pitjor, el Valencia començà a descararse, a tocar i a finalitzar les jugades, en definitiva, a COMPETIR.

   Crec que ningu esperaba el que pasa en la segona part, BARRAGAN li guanyava el sprint a Jordi Alba, per a que PIATTI, de CAP, fera el segon, tot pareixia un somni, fins que arriba l’arbitre pera a xiular un penal, i fer-mos pensar que tot estava acabat.

   Pero el de dissabte no era un partit mes contra el barça, ahí va aparéixer Feghouli, per a desfer-se de quatre marcadors i posar-la al peu de Paquito, quin gol, i que bonico es cantarlo, rodejat de cules, que damunt te envejen perque estas veient el futbol com un marqués.

   Després de patir en la ultima ocasió de Messi, començá la celebració en el palco, obrirem la botella de cava, ixa que era per al tercer gol, i que pensavem que mai obririem i li ferem unes mil fotos al marcador, crec que intentant confirmar lo que veien els nostres ulls.

              A l’hora d’eixir del camp, intentarem disimular un poquet, per tant de no tindre cap problema, pero crec que la cara de felicitat ens delatava, era imposible amagar tanta emocio!!!!

   A la fi, crec que tornarem anar al Camp Nou,encara que la experiencia viscuda será difícil de repertir.

AMUNTTTTTTTTT

Jesus Novella.