"PAPI, HUI JUGA EL VALENCIA ???"
Secció: Articuls Centenaris
Això
és el Valencia, algo especial, que passa de pares a fills, pur sentiment, i
clar, ara sóc yo i el meu fill Nacho, en els seus dos abuelos (Chimo i
Gonzalo), els que disfrutém d'esta passió, en el cas del meu fill convertida
desde ben chicotet en una obsessió i clar, que tinc que dir yo...bendita
obsessió!!!. Tots els dies vol posar-se qualsevol de les equipacions que té del
Valencia C.F. o la de la Penya Valencianista, tots els dies vol dormir en elles
i per supost l'equipació nova del centenari es la posa els dies grans, els dies
de partit!!!.
Alex Galcerá
"PAPI,
HUI JUGA EL VALENCIA ???"
Possiblement
em penedisca sempre de no haver pogut gojar més dels actes del centenari del
Valencia C.F., ha segut algo únic, irrepetible, això no vol dir que no em senta
particep d'estos 100 anys d´història, tot lo contrari, el Valencia C.F. és més,
molt més que tots els actes que s´han preparat i organitzat (tant per part del
club, com fundació, penyes, falles...) al meu pareixer d'una manera molt
acertada i en molts casos espectacular!!!
El
Valencia C.F. és un sentiment, una passió per uns colors, per un escut, és el
que he vist sempre en ma casa, des de el meu abuelo Paco ( que sort la d'ell de
poder vore jugar a Pep Claramunt), el qual guardava un puro "especial"
per a quant el València tornara a guanyar una lliga i que malauradament i per
molt poc, no se´l va poder fumar, però si que ho va poder fer mon pare en la
primera lliga de Benitez (31 anys després), en l’idea de rendir-li homenatge al
meu abuelo i a tots aquells que han estat al costat del Valencia C.F. en els
bons però sobre tot en els mals moments.
Tant
chicotet i tant valencianista, m'agrada vore´l quant va caminant i s'agarra l'escut
i el besa ( puc dir que això és
autèntica passió, perque Nacho no és de pegar besos!!!)
Un
any inolvidable, que pot ser més si es guanya algun títol ( segur que mon pare
té algun altre puro "especial" per a l'ocasió) i que sort la de Nacho
si ho pot vore i difrutar desde tant menut. Hauré d'explicar-li que això no és
tots els anys que no se malacostume, que
nosatres som de patir però també som de TORNAR!!!