"CENT I MENT"
Secció: Articuls Centenaris
"CENT I MENT"
Com poder explicar lo que vaig sentir yo, l’atre día en
Mestalla. Es com voler mirar enrere i al mateix temps cap al davant i sense a
penes donar-me conte, trovar-me cap amunt o cap avall…
Mil recorts, mil moments, mil sensacions, mil anecdotes i
42000 sentiments.Tots i cada un dels que allí estavem, tinguerem la sort de
pujar a una maquina del temps.
No vaig a parlar de ningún jugador en especial, ni tan sols
de entrenaors, ni tampoc de presidents. Parle de vivències personals, íntimes,
estats d’ànim, d’alegria inmensa, a vegades tristor, pero casi sempre orgull,
orgull, mes orgull i sentiment, molt de sentiment.
Com no recordar aquella general de peu, cuant a penes erem
uns críos, (gràcies als majors per portar-mos) les traques per baix les cames,
les bengales al vent i els brics de Don Simón reutilizables.
Després vingué Lubo’s. A día de hui encara m’impressionen
aquelles banderes grandíssimes que exhibíem en la grada, els TIFOS
impressionants que fèiem i les pancartes de Rafa (Als teus peus señor).
Després cuant mos tiraren baix, per a mi, sense cap dubte va
ser el moment mes important en la meua vida en Mestalla. GOL GRAN era inmens,
el VCF enorme i la percussió…. Que vos vaig a dir de la percussió? Erem el PUTO
COR DE MESTALLA. Al igual que un cor bombeja i dóna vida, erem mosatros els que
marcavem el ritme i donàvem vida.
Encara se me fica la pell de gallina recordant aquells
moments. Fins a 7 bombos en el vomitori d’entrá, rebentant parches. Si alçara
el cap “Paquito el chocolatero” que orgullos estaría de mosatros.
Actualment desde allí dalt tot és distint (ja entenc de
futbol) i les motos corren mes que els coches. Seguim animant encara que no se
mos sent, suponc que d’alguna manera revivím aquells moments de glòria que no
tardarán en tornar. (Preparat Xavi, que no veges lo que vas a flipar en
l’escola cuant guanyem la copa).
Si tinguera que ficar lletra a una cançò que resumirá tota
esta història, ven segur estic que començaría aixína:
“Per a ofrenar, noves glòries a Espanya.
Tots a una veu, germans vingau…..”
Vicente Bayarri (el chiquet de l'avenida)
