Cronica del desplaçament a San Mamés
BILBAO. UN 0-3 EN ENVEJA.
Féia anys que voliem fer un desplaçament a Bilbao per tot el que ens haviem contat els que havien estat a San Mamés, i per eixa llegenda forjada en el temps i que els ha fet guanyar-se a pols el nom de “La Catedral”.
El cap de setmana era perfecte (per als que no som fallers). Sense preocupar-se de si jugàvem dissabte o diumenge, ja que el dilluns era festa, planificàrem el viatge ab temps, i de pas estiguérem un cap de setamana a una ciutat que no haviem estat abans.
Aixína que el dissabte de matí se n’anarem cap allà Ramonet, Paco i jo (Carlos)ab el cotxe carregat de il.lusió a pesar dels mals auguris. De vespra ja estàvem allí. Isquérem a pegar una volta pel “Casco Viejo” en busca d’ixos famosos “pinxos” i ixe ambientillo norteny a l’hora de sopar. La gent de puta mare, el menjar millor i l’ambient a l’altura.
El diumenge s’equipàrem en les camisetes, bufandes i el xubasquero de la penya que ens salvà de la “xopà”. I per a la resaca el millor antídot: un mosset i una cervesa! Conforme s’acostàvem al camp l’ambient es dixava vore. Hi ha aficions a les que no els importa anar al seu camp en bufandes i camisetes identificatives del seu equip i no com si foren un espectador neutral. El colorit no te dixa dubte d’on estàs.
Ja dins del camp la sensació és la de estar a un camp anglés. Els minuts abans del pitit et preparen per al partit que esta a punt de començar: un ambient de luxe per a un partit de luxe. I a la nostra grada uns 200 aficionats variats, sentats i en un poc de “canguelo” que s’anà disipant a medida que Soldado les anava clavant.
El partit espectacular, seriós i ab ixe Valencia que desitgem tots els valencianistes i que últimament s’està fent tan car de vore. De totes formes el partit segur que el veguèreu millor que mosatros.
El que no se veu en televisió és l’ambient. El repertori de càntics és més be pobre: “Athletic, Athletic, Athletic”, “A la bimbombà Athletic Athletic de Bilbao” i poc més. Però quan canten canta tot el camp. Es respira un recolçament incondicional al seu equip i a l’hora respecte al rival. A un “Valencia, Valencia, Valencia” ben fort ens callaven ràpidament en un “Athletic, Athletic, Athletic” cantat per tot el camp i no ab xiulits.
Al remat isquerem en ún 0-3, una satisfacció que no ens cabia dins i, personalment, ab un sentiment d’enveja. Una enveja per vore com tota l’afició cantà en orgull, fins el punt de retronar tot el camp, “Athletic, Athletic, Athletic” en mig d’un diluvi important i en un 0-3 contundent al marcador. Càntics dirigits a uns jugadors que el seu somni des de que eren xicotets és i seguix siguent jugar a ixe camp: “La Catedral”.
Carlos.
El cap de setmana era perfecte (per als que no som fallers). Sense preocupar-se de si jugàvem dissabte o diumenge, ja que el dilluns era festa, planificàrem el viatge ab temps, i de pas estiguérem un cap de setamana a una ciutat que no haviem estat abans.
Aixína que el dissabte de matí se n’anarem cap allà Ramonet, Paco i jo (Carlos)ab el cotxe carregat de il.lusió a pesar dels mals auguris. De vespra ja estàvem allí. Isquérem a pegar una volta pel “Casco Viejo” en busca d’ixos famosos “pinxos” i ixe ambientillo norteny a l’hora de sopar. La gent de puta mare, el menjar millor i l’ambient a l’altura.
El diumenge s’equipàrem en les camisetes, bufandes i el xubasquero de la penya que ens salvà de la “xopà”. I per a la resaca el millor antídot: un mosset i una cervesa! Conforme s’acostàvem al camp l’ambient es dixava vore. Hi ha aficions a les que no els importa anar al seu camp en bufandes i camisetes identificatives del seu equip i no com si foren un espectador neutral. El colorit no te dixa dubte d’on estàs.
El partit espectacular, seriós i ab ixe Valencia que desitgem tots els valencianistes i que últimament s’està fent tan car de vore. De totes formes el partit segur que el veguèreu millor que mosatros.
El que no se veu en televisió és l’ambient. El repertori de càntics és més be pobre: “Athletic, Athletic, Athletic”, “A la bimbombà Athletic Athletic de Bilbao” i poc més. Però quan canten canta tot el camp. Es respira un recolçament incondicional al seu equip i a l’hora respecte al rival. A un “Valencia, Valencia, Valencia” ben fort ens callaven ràpidament en un “Athletic, Athletic, Athletic” cantat per tot el camp i no ab xiulits.
Al remat isquerem en ún 0-3, una satisfacció que no ens cabia dins i, personalment, ab un sentiment d’enveja. Una enveja per vore com tota l’afició cantà en orgull, fins el punt de retronar tot el camp, “Athletic, Athletic, Athletic” en mig d’un diluvi important i en un 0-3 contundent al marcador. Càntics dirigits a uns jugadors que el seu somni des de que eren xicotets és i seguix siguent jugar a ixe camp: “La Catedral”.
Carlos.
