PUÇOL VCF I PROU

PEPE CLARAMUNT

100 anys i un dia

100  anys  i  un  dia




  Benvolguts lectors, estem de celebració, el dijous l'equip va aconseguir classificar-se per a jugar una nova final de Copa i a més, poques hores després com pot llegir-se a l'acta fundacional “En la ciudad de Valencia, a primero de Marzo de mil novecientos diez y nueve”, el club va complir el seu primer centenari. Una efemèride que ha estat llargament esperada i en la que hi han posades moltes il•lusions tant a nivell futbolístic com a nivell social. Ahir l'entitat valencianista va entrar a formar part del selecte grup dels clubsamb més de cent anys d'existència. A més, a nivell local, és el primer club de futbol que arriba a eixa xifra sent, des del primer dia, una mateixa entitat i mantenint el seu nom i color de la samarreta.
Segons es recull en l'acta de constitució del club, eixe 1 de març, es van reunir, al Bar Torino, en el desaparegut carrer de la Baixada de Sant Francesc, situat a l'actual plaça de l'Ajuntament, un grup d'enamorats del futbol: Augusto Milego, Gonzalo Medina, Andres Bonilla, Pascual Gascó, Fernando Marzal i Julio Gascó, al que posteriorment s'afegiria, també com a soci fundador, el jove José Llorca. 
En eixa primera reunió, es van redactar els estatuts del club. Destacant entre tots ells el del nom de l'entitat, que no podia ser altre que el de la ciutat i el que de manera més comú es feia servir per denominar a tot el territori valencià.D'esta manera naixia el València Football Club.
El 5 de març, els estatuts van ser lliurats al Govern Civil i al Registre de Societats, per a la seua aprovació. Gonzalo Medina, com a president delegat, va encarregar-se de fer tots els tràmits administratius, per que el club poguera començar a funcionar com a entitat esportiva. El dia 18 de març, el Registre de Societats, una vegada revisada la documentació, el vainscriure oficialment. 
Quan els socis fundadors del club iniciaren la vida de l'entitat, segur que ni de lluny podien imaginar la trascendència del que estaven fent, ni la dimensió que aconseguiria. 
Ara, cent anys després, sembla ser que des de les més altes instàncies del club no es mostra massa entusiasme ni interés per la celebració del nostre centenari, segurament per la manca d'identificació amb el club i el que representa. Desgraciadament, en més vegades de les que serien desitjades, es té la percepció que, des del club, el centenari té més una visió mercantilista, marcada pel concepte “low cost”, que sentimental. 
Afortunadament, on no arriba el club estan siguent les iniciatives particulars, articulades en actuacions individual o col•lectives, les que estan cobrint eixes carències sentimentals. Perquè no hem d’oblidar que per a molta gent, un club de futbol és molt més que un grup de jugadors pegant patades a un baló.

Mentres tant, des d'esta columna setmanal, que es publica des de fa dos temporades a Plaza Deportiva, continuarem fent un repàs als personatges i els esdeveniments que han fet gran al València FC/CF al llarg d'estos cent anys acabats de complir. Per molts anys. Amunt València.

About Author Mohamed Abu 'l-Gharaniq

when an unknown printer took a galley of type and scrambled it to make a type specimen book. It has survived not only five centuries.

Start typing and press Enter to search